La roda de premsa del seu últim film “París-Tombuctú” (1999) va ser a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (CACSA) de València. El complex, encara en obres, però espectacular estava ple de runa, excavadores, cables i les vicissituds per arribar al lloc són dignes d’una història rocambolesca. Era un dia d’estiu. Feia una calor humida i res permetia presagiar que al barracó on es va presentar la pel.lícula als mitjans hagués aire condicionat.
Passades les dotze del matí en el lloc, ple de periodistes acalorats, apareixia la comitiva d’actors i, entre ells, allà estava Berlanga. Aquest dia vaig entendre perquè aquest home va ser capaç de sobreviure al seu temps i crear obres mestres com Bienvenido Mr Marshall, La Vaquilla, Plácido o El Verdugo. Quan va acabar de parlar havíem oblidat la calor insuportable perquè amb les seves paraules ens va transportar al món dels somnis, dels seus sominis, a aquest lloc on emergiren entre les idees aquests personatges que desrpés hem vist en el cinema. Aquí va ser on em va atrapar per sempre Berlanga. Avui inicia el seu particular viatge a cap part. Lamento la seva mort.
