En aquesta realitat vertiginosa en què vivim, qualsevol avanç pot passar desapercebut en qüestió d’unes hores. Podem celebrar una victòria, però només assaborir-la durant unes hores o, si m’estireu una miqueta, durant un parell de dies. Una vegada transcorregut aquest temps, ja ningú no se’n recorda. Tot és efímer, això ho sabem, però ens cal parar a pensar quin és el camí que fem, d’on venim, on estem i on anem. No reflexionar sobre açò cada dia ens fa perdre’ns en la més profunda indiferència.
No serà pas aquest article un text per reflexionar sobre la qüestió quantitativa i qualitativa del temps. Açò ens donaria per a un reportatge sencer. Avui cal reivindicar una xicoteta gran victòria del feminisme; un avanç que no hauria estat possible sense la força de la presència de les dones en la política.
En la dècada dels vuitanta apareixia el concepte de sostre de vidre, encunyat per la revista “The Wall Street Journal”, que a finals del segle XX, quan el moviment feminista havia agafat força, parlava de la quantitat de dones amb feines d’executives que hi havia l’època. Un problema persistent en el temps davant el qual, molt a poc a poc, anem veient la llum.
No podem parlar, però, del sostre de vidre i deixar a banda la bretxa salarial, perquè són dos conceptes que estant directament relacionats. Una de les raons per les quals existeix la bretxa salarial entre homes i dones és el sostre de vidre; una metàfora que s’ha fet servir per a definir la limitació en l’ascens laboral que patim les dones.
Les dones ens trobem amb una barrera invisible a les empreses, una barricada que ens impedeix ascendir als llocs d’alta responsabilitat i que ens deixa atrapades en càrrecs amb menor rang de responsabilitat i autoritat. A pesar que d’açò ja fa més de quaranta anys que se’n parla, les decisions al País Valencià encara les prenen ells: els homes. Només un 6% de dones assumeixen la presidència de les principals empreses valencianes; això vol dir que el 94% dels directors generals de les empreses privades valencianes són homes, unes dades que no ens haurien de deixar dormir.
Cal dir que, fins fa quatre dies, com aquell que diu, aquestes dades no estaven definides, però va ser gràcies a l’assoliment d’una de les reivindicacions de l’Associació d’Empresàries, Directives i Professionals de València (EVAP), que els valencians i valencianes tinguem accés a dades amb perspectiva de gènere dins del sector privat.
Però anem un poc més lluny; parlem d’Europa, eixe conjunt econòmic i polític de països que s’atreveix a ser un dels exemples mundials per excel·lència. Només un de cada deu directors de les grans empreses a la Unió Europea és dona, és a dir, un deu per cent.
Parlem de solucions. Com podem revertir aquesta situació? Com podem accelerar aquest procés de desigualtat i discriminació cap a les dones? Què fem des del republicanisme les dones sobiranistes? Ser, estar i decidir per trencar el sostre de vidre. Ser presents a cadascun dels municipis dels Països Catalans per conscienciar a la societat; per posar a disposició de cada veí i veïna les dades que sempre se’ns ha amagat. Fer-nos conscients de la quantitat d’empreses que continuen vulnerant les diferents normatives i fer palés que la bretxa salarial no només depèn de la quantitat de la nòmina, sinó de les excedències o de les reduccions de jornada per cuidar als malalts de casa o dels nadons, que continuen estant majoritàriament a les espatlles femenines. I, sobretot, estar presents en cadascuna de les decisions que es prenen a les diferents cambres legislatives. Ser presents i escriure les lleis amb la tinta lila de què tant ens ha parlat la presidenta Carme Forcadell.
Un dels avanços que passen desapercebuts, va tindre lloc el vint-i-dos de novembre, quan s’aprovava al Parlament Europeu una directiva -que feia més de deu anys que estava bloquejada al Consell- per obligar a les empreses de més de 249 treballadors a ocupar almenys el 40% dels consells no executius, o el 33% dels executius, per dones. Açò hauria d’estar regulat abans del juny de 2026.
Un pas important on la companya -i incansable feminista- Diana Riba, ha estat una de les peces clau per reformar i millorar el text que proposava el Consell. Tot i que el Parlament Europeu no va apostar impetuosament per la igualtat, Esquerra Republicana continuarà recordant allà on siguem presents, la necessitat d’avançar en aquesta direcció.
