Sempre ens han fet creure que els futbolistes són el mirall en el que es miren milions de nens al món i que, com a tal, han de tenir un comportament exemplar a dins i a fora del camp. Tenint un compte corrent en el que els hi sobren zeros, tots els luxes del món i tot el que volen –i no volen- al seu abast, ha de ser realment complicat mirar-se al mirall i no veure que l’univers està als teus peus. Heu pensat mai com us sentiríeu si absolutament tothom no parés de idealitzar-vos i tractar-vos com un veritable déu?
Els millors futbolistes del món saben que facin el que facin seran rebuts amb una catifa vermella i també són conscients que tenen un entorn que els hi permet tot. Des d’actuar d’una manera violenta amb companys de professió fins a comportar-se d’una manera arrogant, prepotent i egoista. Si realment sabessin que els seus fets els poden comportar algun problema, segurament canviaria la seva manera de veure el món. Com a nosaltres, ells també necessiten un toc d’atenció i rodejar-se de gent que els faci tocar de peus a terra perquè tots hem sigut nens. Aquesta és la metàfora del futbol; que és com la vida.
Aquesta setmana, s’ha sabut que el Reial Madrid està sent investigat per la FIFA per presumptes irregularitats en la inscripció de jugadors menors d’edat en les categories inferiors de l’entitat. Això és precisament el que li va passar fa poques setmanes al Barça amb la conclusió final de que no podran fitxar cap jugador fins al gener del 2016.
El club madrileny, actuant de manera ràpida, va fer un comunicat defensant el seu model de joc i els seus fitxatges en jugadors menors d’edat. Sí, segurament aquesta és la manera més efectiva i lògica d’actuar i és la que no va fer servir el Barça fins a fer el ridícul d’una manera espantosa. El que no s’acaba d’entendre són els aficionats –alguns veritables fanàtics- que elogien la resposta del Reial Madrid perquè, oh, com s’ha explicat de bé!
I no. No és això. El club madrileny també ha deixat molts nens penjats pel camí, com ho ha fet el Barça i molts altres clubs de primer nivell. S’està perdent el realment important, la formació i els estudis d’uns nens que només es volen divertir, i això ja s’ha convertit en una lluita per el poder i per el tu més. Un debat en què ningú pensa en aquests nens, on als seus clubs són uns oblidats i utilitzats per la parafernàlia del futbol, els diners i els interessos.
Algú s’ha preocupat per aquests nens? Ni el Reial Madrid, ni el Barça i tampoc la FIFA. Si realment els preocupés, obligarien als clubs a garantir la seva formació i el benestar familiar fins que fossin adults.
Quan estàs a dalt de tot, quan et cauen els elogis i et diuen que ets el més guapo del món, és molt difícil pretendre ser un exemple pels que estan a sota. Costa molt voler ser un exemple pels més petits i costa molt poc donar lliçons a tothom sobre què està bé i que no està bé. Al futbol, com a la vida, hi ha una gran manca d’empatia. Un egoisme i uns interessos dels que només pensen en la seva butxaca i que ens fan creure que el futbol es va crear per els nens. Per la pilota al carrer i per els partits de futbol en camps plens de fang. No, no us enganyeu.
El futbol va començar com un joc però entre tots l’hem convertit en un pou on aboquem alegries i frustracions sense fer cap reflexió. Sense preocupar-nos-hi.
