Encetem un any nou, ple de propòsits i fites, que han de ser assolibles perquè si d’entrada sabem que és impossible d’aconseguir-les, ens frustrarem i aconseguirem un resultat contrari al desitjat. Per exemple, em puc proposar anar tres dies a la setmana a “barre-fit” o a “ ioga”però no preparar-me per fer una marató sencera, que no m’aniria bé ni per la salut, ni per la dedicació i esforç que això comporta. Com deia la meva mare, tot és bo, amb mesura. Amb això vull dir que les fites que ens proposem per l’any nou siguin fites que es puguin dur a terme, amb voluntat i constància, però no demanem impossibles. Aconseguir els nostres objectius ens farà augmentar la nostra autoestima i també ens veurem en cor de fer més coses i serem més forts.
A banda dels propòsits de començaments d’any, dir-vos que Cap d’Any i Reis són dates molt assenyalades a la família perquè el meu pare ens va deixar la nit de Cap d’Any, ara ha fet 21 anys, dues hores i mitja després de tocar les Campanades. La mare va faltar tretze anys més tard, un dia abans de la vigília de Reis.
Aquells anys en els que ens reuníem tota la família eren joiosos i mai s’esborraran de la meva memòria. Però és clar, no podem mirar només enrere, sempre hem de tirar endavant, ja que “agua pasada no mueve molino”.
Els nostres éssers estimats ho voldrien així: que fóssim forts. La mare sempre em deia que haig de ser el pal de paller de casa meva, que no em puc aclofar i que la por és el pitjor enemic de l’home.
Amb aquesta màxima, hem de superar els obstacles que ens presenta la vida per veure-ho com una oportunitat per créixer, de la mateixa manera que un conductor novell no seria mai un bon conductor si només anés per una autopista plana, sense cap corva ni cap obstacle, i els aparcaments fóssin sempre utòpicament molt llarg i ample, i no hagués de posar mai el cotxe en una “capsa de mistos”. Superar els obstacles de la vida també ens curtirà i ens farà més forts.
Només desitjo per a tots els que llegiu aquest escrit, com diu la meva professora de barre, la Sílvia Castellà, (que viu la seva feina amb molta passió i que ens entrena amb disciplina, però alhora amb una màgia que ens encomana a cada pràctica) que el millor que us hagi passat durant el 2024 sigui el pitjor que us pugui passar al 2025.
Que cada dia dels 365 dies de l’any siguin una oportunitat per connectar amb nosaltres mateixos i poder donar als altres el màxim de la nostra essència, això sí, a les persones que estimem i que ens estimen de cor, no als “ amics”, entre cometes, que convides un dia de Sant Joan, Cap d’Any o Castanyada , i que no tant sols no t’accepten la invitació perquè ja tenen altres plans sinó que ni tant sols et diuen: no puc venir a casa teva perquè ja tinc un compromís, però si estàs sol o sola vine tu a casa nostra i farem xirinola tots plegats.
O, per posar un altre exemple, els “amics” que t’anul·len la quedada un parell d’hores abans, perquè el seu amic els hi ha proposat per veure’s, i justament aquella quedada hagués pogut estar un bàlsam per l’ànima. No us negaré que em vaig sentir com un zero a l’esquerra, però en el fons, he donat gràcies per haver conegut, del cert, com és aquesta persona.
I aquestes persones no se n’adonen que algun dia aquesta abraçada la poden necessitar ells o elles? Tots necessitem d’una paraula amable i d’una abraçada sentida per sentir-nos acompanyats, i com diuen els psiquiatres, generar oxitocina.
Com us deia, que ens anul·lin una quedada no serveix per afluixar-nos, sinó com diu la cançó que va cantar el dia de Cap d’Any el Miki Núñez i la Laura Escanes, (pell de gallina!!!), serem més forts. De tot cor, bon Any a tothom!
