Aquesta setmana és especial, perquè celebrem el misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist. Es aquest un fet d’enorme transcendència, que ens ha de fer reflexionar sobre la nostra vida, en la qual si bé hi ha decepcions i fracassos sempre hauríem de ser capaços d’introduir elements d’esperança i de llum.
El missatge cristià és d’una gran esperança. En la gran crisi que estem immersos hauríem de ser capaços de prendre vivència del missatge més profund: enfront la crisi no ens podem deixar endur pel negativisme, ni per la por o la desesperança. Necessitem molta esperança, és a dir, el missatge de la resurrecció. Ens cal una mena de resurrecció personal i col•lectiva com a país.
Urgeix tornar a creure en el llenguatge positiu, de l’amor i la confiança, amb els altres i amb aquells amb els que compartim projectes. Alguns li diuen l’amistat cívica. No ens deixem endur pel negativisme d’alguns mitjans de comunicació, ni per la superficialitat de la forma de vida dominant que ens volen imposar, ni pel materialisme que ens destrueix perquè no ens permet comprendre la vida en tota la seva complexitat.
La setmana santa ens mena a copsar la vida espiritual, i el sentit del misteri. Ens porta a tenir present la fe en les nostres vides, a recordar el sentit global de la vida. Avui cal tornar a reivindicar les grans cosmovisions, més enllà dels pretesos petits moments encadenats sense saber el per què d’allò que vivim.
Si la passió de Crist ens porta a la resurrecció, ens cal aprendre que això és un signe de la nostra missió a la vida: lluitar pels nostres ideals, esforçar-nos, cercar l’excel•lència dins les nostres possibilitats, estimar i ésser bones persones, i tot això perquè combreguem amb un sentit de la vida, en el que la llum i l’esperança son les nostres finalitats darreres. Cal que no ho oblidem, especialment en els actuals moments de crisi i de desesperança.
