Diumenge passat al partit de futbol del noi, quan faltaven cinc minuts amb 1 a 0 a favor i joc igualat, l’àrbitre assenyala una falta i es dirigeix directament cap al jugador que l’havia comesa. Una falta clara que tot i ser opinable es podria sancionar amb targeta groga. El jugador conscient que ja en tenia una i pensant en els 5 minuts que faltaven i el resultat tan justet, intenta salvar aquests cinc minuts i li diu a l’àrbitre que no ha fet la falta ell, que s’ha confós que l’havia feta un compay. Jo era a pocs metres i tot i que li deia amb exquisida educació l’autor de la falta havia sigut ell sense dubte. Mà a la butxaca, groga i per tant vermella. Es va donar el cas que quan faltava un minut l’equip contrari va empatar. Quan es va acabar el partit, el jugador en qüestió va esperar la sortida de l’àrbitre i amb aquest partit ja acabat va mirar de salvar el partit següent que es perdria per sanció. Va caminar amb ell un tros i altra vegada de manera tranquil·la i educada li va dir que s’havia equivocat, que la falta l’havia fet un company seu. Això són fets. A continuació jo m’imagino l’àrbitre dutxant-se i pensant: “potser sí que m’he confós de paiu, la jugada ha sigut ràpida, han intervingut diferents jugadors, potser sí, he deixat l’equip amb 10 i va i a més els han empatat a l’últim minut. Pobre xaval, a sobre la setmana que ve sancionat”. Sigui com sigui el fet és que a l’hora de redactar l’acta del partit va posar que li havia ensenyat una groga, no dues. Per tant net, sense sanció. A l’entrenament de dilluns el xicot tenia un somrís que li anava d’orella a orella.
Dimarts la noia va tenir examen de mates. Al vespre, sopant, li vam preguntar què tal li havia anat. Ens va dir que li havia anat prou bé però que li havia passat una cosa. Resulta que quan ja tenia l’examen pràcticament acabat tenia un problema en blanc perquè no recordava com es resolia. A una companya seva, la Laura, li va passar el mateix, no va recordar com es resolia el mateix problema. Quan la Laura va lliurar l’examen a la senyu li va dir que havia deixat el problema tal en blanc perquè no havia recordat com es feia. La senyu en veu baixa li va recordar que era aquell problema que es feia així i aixà. La noia ens explica que clar, ella seu a primera fila i que tot i que la mestra havia xiuxiuejat a la Laura, ella ho havia sentit. I què has fet? li vam preguntar de seguida. “Doncs deixar-lo en blanc”
