Ja era hora! Per fi els progres de Madrid han parlat! I ho han fet com sempre perdonant la vida i fugint d’estudi. Mentre els progres catalans estan KO (o s’han convertit) perquè ells van veure el milió i mig de persones al carrer, els espanyols encara ens volen salvar de nosaltres mateixos. Cap argument racional sustenta la seva prosa fluida i perfecta. Saben redactar, saben argumentar volterianament com privar-nos de la llibertat emprant als tòpics de sempre: “Ni Cataluña esta sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los espanyoles alberga sentimiento alguno de menosprecio hacía ella. Bien al contrario: Cataluña suscita afecto, admiración y reconocimiento, entre otras razones porque sin ella, sin su lengua, sin su cultura, y sin su aportación solidaria, no puede entenderse la España democrática.” No te jode…!
Feu l’esforç, llegiu la carta. A El País , òbviament. Fins i tot ens recorden que durant la guerra civil hi havien catalans als dos bàndols! Tot l’argumentari “rezuma” un “España antes roja (o del PP) que rota”. En un altre moment de l’epístola, accepten el dret a decidir… però dins la legalitat actual (tranquils, encara que ho pugui semblar, en Duran no signa la carta…) Ens alliçonen perquè segons ells, ens inventem la història i el dèficit fiscal. I ens acusen d’aprofitar-nos de la crisi econòmica… sort que encara no ens acusen de provocar-la!
A mi, em fa més vergonya que gent com l’Almudena Grandes (a qui admiro sense límits) defensi aquestes tesis, que no pas que quatre sonats ens vulguin fer por amb els avions. Tots sabem que el “Mas style” respon a la plantada d’un president-gestor que no sap ja què més fer amb la prepotència i els enganys de Madrid. Tots sabem que sense la crisi no haguéssim estat un milió i mig. Ho sabem tots els que vivim aquí. Però a Madrid, es respira un “pero bueno, ¡que se han creido!”. Quan els intel·lectuals de la gauche divine ens llegeixen “la cartilla” i ens estiren les orelles, és perquè s’ho prenen en serio. No s’uniran per fotre canya al PP, i ho fan per fotre canya al milió i mig de catalans que clamen pels seus drets! Nois, ara sí que veig que fem por…
Tinguem-ho tots clar. El camí de la independència serà llarg, ens costarà un enfrontament real amb l’estat espanyol, no sabem com ni quan acabarà, etc. I, a més, haurem d’aguantar els sermonets dels intel·lectuals espanyols dels anys 70 i 80 donant-nos lliçons de civisme! Però volen fer el favor de concentrar els seus esforços contra el PP ? Que tornin a atacar a la dreta cavernícola, que el verdader problema polític d’Espanya és que el socialisme està desapareixent! Que s’ocupin de rearmar ideològicament les seves hosts! Que el moviment dels indignats no els ha volgut ni escoltar! Que tota la intel·lectualitat ha fet calés i no vol ni sentir parlar de revolta social! Que ens deixin en pau i s’ocupin de Cuba o Nicaragua, o el Polisari! Que tornin a la defensa de la lluita de classes (ells que ara ja son nomenclatura) i ens deixin als catalans tranquils!
Ai, si el Che aixequés el cap…
