Si aquest estiu, abans o després d’haver votat les eleccions generals, els qui viatgin a Florència poden portar a la maleta una novel·la que els situarà en el paisatge i en l’ambient italià que un britànic com l’escriptor William Somerset Maugham, un dandy, espera trobar en aquesta bella i museïtzada ciutat toscana. Es tracta d’Una casa a Florència, publicada en la col·lecció «El cercle de Viena» en la traducció de Julià de Jòdar.
Quan Somerset Maugham (1874-1965) va publicar Una casa a Florència ja era un escriptor famós i, segons diu la crítica respecte d’aquest autor ja entre els clàssics del segle XX, les seves obres són sovint protagonitzades per personatges de moralitat ambivalent. Escrita amb la prosa dinàmica i ben escandida que caracteritza l’estil d’aquest autor, no ha de sorprendre, doncs, que l’any 1941 escrivís amb tanta liberalitat mental com la que mostra la protagonista de la novel·la. L’any 1941 era un any molt fosc, a Espanya, recent acabada la contesa civil, i ja no diguem a Europa, en plena guerra, la segona mundial. Somerset Maugham sembla passar amb aire olímpic, d’aquestes negrors, i va escriure una novel·la de vacança.
Els primers anys quaranta eren molt puritans i es vigilava amb lupa la conducta femenina. Per contra, a Una casa a Florència trobem un personatge femení el capteniment del qual resulta llançat per l’època, la qual cosa indueix a pensar que en la protagonista hi ha alguns dels trets de l’autor, tot i que es diu que Somerset Maugham tenia fama de tímid.
La novel·la transcorre en temps d’esplai estiuenc en una típica vil·la italiana decorada amb gust i en la qual sembla que no hi hagi passat el temps. Amb jardí i terrassa, és un marc idoni per a les vacances d’una dona amb prou diners com per llogar-la amb servei inclòs. Mary Panton, una jove anglesa, és una vídua recent i es recupera del dol en aquest indret idíl·lic en un turó de la Toscana. Mentre van passat els dies, la dona comença a pensar en un nou matrimoni. Edgar Swift, tot i que podria ser el seu pare i a qui la jove coneix de tota la vida, es postula com a candidat. Swift ha rebut una oferta per ser ambaixador a l’Índia, càrrec pel qual ha estat treballant amb diplomàcia i fóra desitjable que hi anés casat. Mary no s’acaba de decidir. Mentre rumia la conveniència d’aquest matrimoni avantatjós, assisteix a les festes que altres estiuejants desvagats com ella organitzen a Florència i flirteja amb Rowley Flint, un jove faldiller de dubtosa honestedat. I aquí comencen els embolics de pel·lícula en els quals cau una irreflexiva Mary Panton.
No desvetllarem els envitricolls pels quals passen Mary Panton i Rowley Flint fins a esdevenir còmplices d’una situació que es complica a cada pas. A manera de pista, anotin els lectors una frase que, dita per una amiga meva, monja seglar que la devia dir per experiència, afirma la tesi de fons de la història que s’explica a Una casa a Florència: «La caritat ha de ser selectiva. Mira bé a qui fas caritat, no fos cas que se’t giri en contra».
