Un moviment social és un grup no formal d’individus o organitzacions que té com a finalitat el canvi social. Durant el segle XIX, el concepte de moviment social estava lligat a un tipus de canvi social particular i a una fi específica, així com a una identitat en concret i a un grup social en particular. Al llarg del segle XX, el terme va començar a utilitzar-se per englobar moviments que se situen en diferents contextos, en esferes tan diferents com la cultural, social, política, econòmica o personal, i la composició inclou a classes, sectors o col·lectius.
La comunitat internacional encara ha de reconèixer que Catalunya ha estat testimoni d’una revolució sense precedents que va començar molt abans del referèndum i que està assentant les bases de la democràcia participativa a nivell mundial.
Els fonaments que recolzen aquesta “revolució catalana”, (a part de les declaracions de Bill Clinton l’any 2001): “The future will be Catalan or Taliban) són d’una profunditat molt més gran de la que puc escriure en aquestes línies, però si es vol estudiar el model de participació ciutadana i l’apoderament dels pobles en l’Europa del s. XXI, s’ha d’estudiar molt bé el que està passant a Catalunya en els àmbits polític, econòmic i social:
Coordinació pacífica des de la política
En l’àmbit polític, hi ha dos grups clau: Òmnium Cultural, fundada per preservar la cultura catalana enmig de la persecució durant la dictadura franquista el 1961 i Assemblea Nacional Catalana (ANC), constituïda el 2011 com una organització transversal i unitària amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya a través de mitjans democràtics i pacífics. La clau d’aquestes campanyes és la reivindicació activa i pacífica de tot un poble.
Economia solidària i cooperativa
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, igualtat i participació que va començar a gestar-se als anys 90 i que ja està formada per més de 300 entitats. Un dels projectes més destacats en l’àmbit cooperatiu ha estat Som Energia, una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre que comercialitza i produeix energia d’origen renovable. No és estrany que els arquitectes, psicòlegs o advocats s’uneixin als principis de cooperació, així com els productors de residus, fusters, pagesos del món dels vins i de les oliveres, dissenyadors gràfics i fins i tot banca local i serveis d’assegurances. Catalunya té una cultura de cooperació enorme.
Assemblees ciutadanes
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) són grups sorgits el 2017 dels pobles, ciutats i barris de tot Catalunya amb l’objectiu de protegir les urnes i les escoles per a la realització del referèndum d’independència l’1-O i que actualment compten amb unes 285 assemblees locals, de barri i sectorials que lluiten contra la repressió i pel compliment del mandat democràtic des de la no-violència. Tot un exemple d’organització ciutadana.
(I tot amb tecnologia i sentit de l’humor)
No només el funcionariat i la ciutadania van defensar el seu dret legítim; des de les xarxes socials fins a les aplicacions de missatgeria encriptades, l’1 d’octubre va ser una jornada democràtica impulsada per la tecnologia.
Voldria destacar també el sentit de l’humor col·lectiu que s’ha demostrat amb el fenòmen “Sant Esteve de les Roures”, capaç de transformar la injustícia en una enginyosa crítica social formada per milers i milers de ciutadans i ciutadanes a Twitter.
Segons la UNESCO, els camperols catalans van fer la primera revolució social moderna en la història de la humanitat. Tornem a fer història?
