Recentment llegia un interessant article sobre algunes cafeteries a Amsterdam i altres ciutats europees on està restringut l’ús del mòbil.
Grups d’amics, parelles, famílies i individus buscant una enyorada pau omplen les acollidores taules enmig d’una atmosfera íntima i acollidora.
N’hi ha que escriuen, altres que porten tota mena d’estris de dibuix i pintura deixant volar la creativitat, n’hi ha que fins i tot fan punt o ganxet.
La conversa és generalitzada, estones per escoltar i parar atenció als problemes i alegries dels altres, desenvolupant d’aquesta manera una major empatia i respecte pels que ens envolten.
Costa de creure que ens sobti i ens resulti gairebé inversemblant aquesta voluntat de retorn a un passat no tant llunyà on la conversa i la reunió sense la voràgine digital eren freqüents.
La connexió al món virtual ens desconecta del mateix món real sovint amb impediments inconscients per gaudir dels plaers senzills de la vida, com un sopar entre amics, una trobada familiar, etc.
Cada dia ens arriben lamentables notícies de trucades, alarmes o missatges enmig de concerts, obres de teatre, cinema, museus o galeries d’art. Hem interioritzat el llenguatge digital com cohabitants de la nostra quotidianitat sense cap pudor, impunement en la conversa, en les relacions, en l’esbarjo, en els pensaments i en la música del dia a dia sense evitar que la seva insolent presència regni la vida sencera.
El retorn al passat sembla retornar sense haver desaparescut mai en realitat. La paradoxa d’aquest univers frenètic de materialisme desenfrenat, de xarxes socials en permanent ebullició.
Per què és moda no voler estar a la moda? Es tendència la llibertat d’escollir, les rialles infinites i la bona companyia com van gaudir els nostres avantpassats?
Ja són molts restaurants, hotels entre altres establiments on es demana un ús restringit del mòbil, una manera intel·ligent de conviure amb la modernitat sense oblidar una educació racional, sostenible i respectuosa cap a nosaltres mateixos i les oportunitats que ens brinda la vida de goig personal i alhora col·lectiu.
És ja una realitat el retorn al mòbil clàssic, els telèfons sense connexió a internet són una tendència per aquells que enyoren una vida de més llibertat mental sense smartphones envaint la seva privacitat.
Recuperar les relacions socials autèntiques, la conversa de veritat, així com la capacitat d’abstracció per un paisatge, un passeig o pendre una copa en un bar com s’ha fet tota la vida…tot un luxe en aquest món de falses aparences.
Silenci compartit que pot tenir infinites lectures.
