Atureu-vos a preguntar perquè no es parla més de prima de risc, de deute sobirà o d’intervenció. Les institucions europees han entès que, sobretot, cal controlar els missatges negatius que es donen a la població, ja que inevitablement contaminen tot el que toquen. I mentre, què ens tenen preparat?
Alguns dirigents han avisat que les eleccions alemanyes del setembre marcaran un abans i un després de l’actitut de la troika (dels qui manen a Europa: BCE, FMI, Comissió…). El deute espanyol segueix creixent, encara que l’atur podrà recular estacionalment una mica. Però de ben segur, com anuncien els sindicats, acabat el turisme i refets alguns stocks industrials, el problema de què fer amb el forat financer europeu tornarà a primera página.
Europa ha de decidir el seu futur, la del Nord i la del Sud. La política monetària és ara per ara peça clau. El nord mana. I hi ha una política monetària instalada en l’ADN alemany que impedeix monetaritzar sota cap concepte. Això vol dir que no es devaluarà l’euro i es mantindrà l’actual situació, és a dir, que Asia seguirà convertint-se en la fàbrica del món i el sud d’Europa s’haurà de dedicar al turisme i fer que els seus joves emprenguin el camí de la emigració cap al Nord, el qual dominarà la producció europea. El Sud europeu, sense accés a gobernar el seu destí, haurà d’acceptar un futur sense recursos per fer front a un estat del benestar, possiblement excessiu, però en alguns aspectes (educació i sanitat) del tot irrenunciables.
Parlar-ne ara pot semblar una crida al mal temps, però alguna maniobra ens tenen preparada el dirigents europeus per la tornada. Segurament més retallades, i més amences de tancar l’aixeta. Si encara volem ser europeus, estiguem atents. Temps de canvi. Alerta amb els silencis.
