Aquesta expressió, d’origen militar, l’hem sentit dir en un munt de pel·lícules d’acció. Es tracta de posar els respectius rellotges exactament en el mateix moment per tal de poder anar coordinats. Així, un pot netejar la banda esquerra, l’altre avançar pel flanc dret i, mentrestant, un tercer llançar una granada més enllà per distreure els guàrdies, però tots es trobaran exactament al mateix lloc i a la mateixa hora, perquè han quedat entesos i tenen les agulles del rellotge apuntant els mateixos números. Si aquests tres anessin pel mig del camí i sense cap mena de prudència, el més probable és que fossin capturats immediatament perquè la debilitat d’un esdevé la de tots: ho hem après de Gi-Joe i de Sylvester Stallone.
Sempre és bo diversificar. La dita popular adverteix dels perills de posar tots els ous en una mateixa cistella -o en un mateix paner. Si els posem tots junts, a la mínima relliscada els perdrem tots. L’economista més limitat coneix la importància de diversificar les inversions per tal de no quedar fotut. El premi Nobel d’economia Harry M. Markowitz va elaborar la “teoria de la gestió de carteres” per la qual estableix que per obtenir una inversió equilibrada el més important és la diversificació, especialment en els moments d’incertesa. Arran de la crisi bancària, també s’ha parlat molt de diversificar l’estalvi per saltar-se els efectes nocius d’un “corralito” amb les corresponents quitances als comptes bancaris. Deixar tots els quartos junts fa molt maco perquè xifres tan altes fan goig de veure, però no és el més adient.
El 10 d’abril del 2010 vam rebre una altra lliçó en aquest sentit. A la base aèria de Smolensk, a Rússia, s’hi va produir l’accident –o no- de l’avió Tupolev-154 de la Força Aèria de Polònia en el qual van morir-hi 97 persones, entre les quals el president de polonès Lech Kaczynski, la seva esposa, el governador del Banc Central de Polònia i fins a més d’una quarantena de personalitats polítiques, militars i religioses que es dirigien a Katyn per commemorar l’infame matança que hi havien fet els soviètics setanta anys abans. Així, d’una tacada, un país va quedar decapitat.
Sembla evident que insistir en posar tots els actius de l’independentisme en una mateixa opció electoral no és la manera més prudent de comportar-se, i menys tenint en compte que hi ha un bon grapat d’esbirros de les forces del mal que només estan pendents de fer-nos fracassar. Sincronitzem rellotges i trobem-nos en el lloc i hora establerts per complir la missió.
