Quantes vegades no ens hem plantejat: “Ara què faig? Què haig de fer?” I, tot seguit anem a parar, volgudament o no, a allò que entenem per reflexió, una actitud necessària per a prendre bones decisions. Reflexionar és pensar o considerar detingudament i profunda, però en diem de moltes maneres, com: barrinar, cavil·lar, donar voltes a una cosa, madurar, meditar, re capacitar, rumiar, sospesar, tornar sobre una cosa ja pensada, aturar-se a pensar. Sovint cal desconnectar i reflexionar. Primer reflexionar i després decidir. La reflexió dona llum al dubte. La decisió a prendre pot ser sobre un nombre gairebé infinit de coses; en repassarem algunes.
Des del punt de vista personal, tinc un projecte de vida? Cap a on vull anar. Si em caso, formo una parella, quin projecte de vida assumim conjuntament? Volem formar una família? Amb quins valors? Si soc adolescent, com veig el meu futur? Haig de triar estudis superiors o és millor preparar-me per a un ofici? A qui puc consultar? Com reaccionaré davant la tristesa? Sabria controlar una alegria desmesurada? Com afrontar els sentiments de tota mena? Soc prou sensible o en soc massa? En funció de les meves experiències, com gestiono l’enyorança? O, potser voldria esborrar coses de la vida passada? Sobre la fe, què en penso? Em fa nosa o crec que darrere d’ella hi pot haver quelcom transcendental?
Tinc molts dubtes, això és bo o dolent? Els filòsofs diuen que el dubte és necessari perquè ens apropa a la veritat, que mai assolirem… Tanmateix, cal relativitzar? Què és el que hem de relativitzar? Tot no es deu poder relativitzar però és difícil saber el que sí i el que no. En cada cas cal reflexionar. Com equilibrar prudència i risc? Diuen que qui no arrisca no pisca. L’emprenedor, l’alpinista, el jugador de borsa, l’atleta, han d’arriscar però, fins a quin punt? La prudència posarà les coses al seu lloc. Pensar, preveure alternatives, reflexionar; de vegades cal fer-ho en dècimes de segon. Sovint el desllorigador es troba en l’ètica. Però, què és l’ètica? El diccionari diu que pertany a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments morals. Dedueixo que cal recórrer al dictat de la pròpia consciència, que és quelcom molt profund, com la reflexió.
El tema de la violència malauradament és molt actual i molt variat; vull dir que hi ha molts tipus de violència, des de la que s’exerceix en una baralla qualsevol fins a la guerra, passant per la violència de gènere, sexual, psicològica o el bullyng. Naturalment sobre les quatre darreres no hi ha lloc a reflexió perquè, senzillament, són del tot inacceptables. El que sí dona lloc a la reflexió és l’esbrinar el per què succeeixen.
Per què a la nostra societat hi ha bullyng a les aules i mobbing a la feina? Per què hi ha violència de gènere, sexual, racial, psicològica o d’altres menes? Parlant de violència en general, la baralla, la guerra…, la reflexió consistiria a preguntar-se: quan està justificada? Quins podrien ser els seus límits? Aquí no ens plantegem respondre-hi, sinó tan sols reflexionar-hi i donar-hi la resposta en cada cas. Podem tenir alguna situació personal de violència però, globalment, en casos com les guerres, la reflexió se l’haurien de plantejar els que les inicien i els que hi responen. Direu que els que hi responen hi tenen tot el dret, el dret a la legítima defensa, però no tot s’acabaria aquí. La defensa, és sempre legítima? Cal una profunda reflexió. Va reflexionar prou Putin abans d’envair Ucraïna? Va reflexionar prou Occident abans de donar suport incondicional a Zelenski? Jo no opino, tan sols proposo reflexionar.
A l’entorn de la violència apareixen moltes actituds i sentiments a tenir en compte al reflexionar-hi, com ara l’abast duna acció violenta ja sigui per endegar-la o per defensar-se i com. Més actituds, sentiments o emocions: la por, el dolor, la ira, l’enveja, l’odi, el perdó. Per què la ira, l’enveja o l’odi poden provocar violència? I, l’afany de possessió? De territoris, de riqueses? Els provocadors, per què no pensen en la por i el dolor que poden causar? O, la gran pregunta: les víctimes, els agredits, poden o han de perdonar? A l’entorn del perdó hi ha també una bona reflexió a fer.
