Arran de la crisi i dels rescats bancaris, s’ha dit molt que hi ha qui intenta “privatitzar el benefici i socialitzar les pèrdues”. És ben cert que quan els bancs guanyen diners, reparteixen els beneficis entre els accionistes. Per contra, quan hi ha hagut forats estratosfèrics aquests darrers anys, els hem hagut de tapar entre tots plegats.
Artur Mas és intel·ligent, i això no ho pot pas negar ningú. Amb l’observació d’aquesta crisi i de com se n’han sortit les entitats bancàries que hi havien perdut bous i esquelles, Mas ha estat perspicaç. Ha vist com la seva formació política anava en retrocés malgrat tenir un gran aparell mediàtic al seu servei i ha decidit, servint-se d’aquest, intentar socialitzar les pèrdues dins de l’independentisme.
Primer va intentar-ho de totes totes amb ERC. La conferència del 25 de novembre va servir per desplegar tota l’artilleria amb aquesta finalitat. Es tractava, en nom d’una unitat immaculada però buida de contingut, de lligar una llista única on el principal partit de l’oposició quedés desdibuixat en una gran abraçada de l’ós. Era igual que les enquestes al respecte diguessin que l’independentisme sortia debilitat electoralment d’aquesta opció. Això no era l’important. Per bé que el primer objectiu no va poder acomplir-se, va servir per poder criminalitzar la formació republicana d’actuar d’una manera pretesament egoista.
Ara, per bé que hi ha un full de ruta signat i que s’hauria de complir, ha traslladat la pressió sobre les principals organitzacions de la societat civil independentista. Qualsevol que vulgui bé a l’ANC i a Òmnium no les posaria en aquesta tessitura perquè tothom sap que en aquestes entitats, a banda de molts militants apolítics, hi ha també gent d’ERC i la CUP. Que se sotmetessin a la lògica electoral implicaria tensions internes de magnituds incertes, alhora que minaria la seva credibilitat i es carregaria la seva raó de ser.
Aquest cop, però, la criminalització no serà possible. Veurem, doncs, per quina banda acaba explotant tota aquesta pressió innecessària, prescindible i evitable.
