En primer lloc els hi demano disculpes per no saber-me expressar prou bé. Segons m’han comentat uns quants de vostès en el meu article anterior no queda gens clar, que la meva proposta és substituir Barcelona com a capital del país i designar-ne una altra: o bé Girona, o bé Reus, o bé Tarragona (com alguns m’han apuntat). Barcelona passaria a ser simplement la ciutat amb més prestigi internacional del país, i podria ser la seu d’algun Departament. La nova capital institucional acolliria les noves seus del Parlament i de la residència del President de la Generalitat i seu del Govern, així com les seus d’alguns Departaments i institucions, i les ambaixades.
Tocant al sistema polític del nou estat:
1. Règim de caire presidencialista, amb un President de la Generalitat elegit cada quatre anys –en data fixa i sense possibilitat reduir els períodes de mandat- i amb possibilitat d’una reelecció (màxim 8 anys). Els electors votarien una persona candidata que s’hauria de presentar sempre acompanyada d’un equip format d’un vicepresident, i entre dos i quatre persones més, que serien futurs membres del Govern. El President designat serà qui obtingui el major nombre absolut de vots emesos en tot el país. En cas de presentar-se més de tres candidats hi hauria dues voltes de votació: una primera amb tots el candidats, i una segona –una setmana després- amb només els tres primers candidats més votats en la primera volta. El president elegit nomena el Govern, el qual exerciria el poder executiu. Les lleis que proposi el Govern s’han d’aprovar per majoria al Parlament. Podrien assenyalar-se algunes excepcions per estats d’emergència o situacions especials.
2. La funció legislativa recauria en el Parlament (Cambra de Representació). Els diputats seran elegits com a representants d’un Districte Electoral (DE). La seva candidatura serà nominal i individual, com a representants d’un partit o com a ciutadans singulars, i serà un requisit indispensable que visquin en aquell DE amb una antiguitat mínima de residència de cinc anys. La meitat del Parlament s’elegirà en la mateixa jornada electoral que les presidencials: a cada DE, els ciutadans electors votaran per una banda el President de la Generalitat, i d’altra, la meitat dels seus representants al Parlament, votant tantes persones com nombre de diputats calgui renovar en el seu DE. L’altra meitat (en el benentès que com el número total de diputats serà senar, això no serà exacte), es renovarà dos anys després. Per tant, el diputats tindran un mandat representatiu de quatre anys (uns diputats coincidiran sempre amb períodes complets de presidència de la Generalitat, uns altres amb els dos darrers anys d’un període i els dos primers del següent). Un diputat podria ser elegit fins a tres vegades consecutives com a màxim.
3. El mapa de Districtes Electorals es basarà en les comarques actuals. El número de representants per DE s’obtindrà del quocient arrodonit entre la població censada i 32.108, en el benentès que un DE tindrà com a mínim 2 representants i un màxim de 5. Això vol dir que les comarques amb menys de 64.216 habitants en tindran dos i les que tinguin més de 160.540 es dividiran en DE més petits (agrupacions de municipis o agrupacions de barris) i amb un sistema de compensació (divisió superior als 32.108 habitants o altres sistemes) per evitar que algunes zones d’alta concentració demogràfica tinguin un pes excessiu al Parlament. Així les coses, he calculat que el mapa electoral a partir de les 41 Comarques (de les quals caldria subdividir 11 en DE més petits) quedaria constituït per uns 60 Districtes Electorals que donarien un total d’uns –més o menys- 195 diputats al Parlament.
4. Pels càrrecs públics (Sindicatura de Comptes, Consell Consultiu, Tribunal Superior de Justícia, Consell Audiovisual, Síndic de Greuges, etc.), es constituiria un sistema de nominació per sorteig entre els professionals del ram corresponent, o per votació al Parlament de persones escollides d’una llista proposada pel Govern.
5. Pel que hem dit més amunt és evident que el paradigma dels partits polítics canvia absolutament amb aquest sistema. A les eleccions es presenten persones concretes per un electorat territorial concret, i aquests diputats es deuen a aquests electors. No existirà per tant la disciplina de vot en el Parlament. I tampoc es preveurà cap mena de subvenció pública directa als partits polítics: el finançament caldrà regular-lo per altres vies. Els clientelisme i els favors, si es donen, quedarien reduïts a nivell de persones individuals i durant el temps limitat als períodes previstos dels càrrecs.
