Agraeixo les aportacions de molts de vostès a les idees que poso per escrit en aquestes digressions. Algunes ja les havia considerat abans, però procuro no allargar-me massa i ometo a posta algunes concrecions. Altres són aportacions noves o visions diferents que ens enriqueixen i agraeixo. Tant de bo un dia proper ens haguem de posar a pensar seriosament en aquests temes perquè tinguem la sortosa necessitat de bastir el país.
Tocant al sistema administratiu i polític a nivell regional i local del nou estat:
1. Descentralització administrativa i econòmica. Les unitats administratives serien comarques o agrupacions de comarques (no se m’acut cap nom: cantons?, vegueries?…) amb un Governador com a cap. Els Governadors serien elegits en les mateixes condicions que el President de la Generalitat cada quatre anys, però en els dos anys anteriors i posteriors als de l’elecció del President, al mateix temps que es renova la meitat del Diputats del Parlament. A més de la descentralització administrativa de tots els Departaments i de la funció de recaptament d’impostos estatals, els cantons, vegueries,… o com les hi vulguem dir, tindrien capacitat i autonomia normativa en alguns aspectes més o menys amplis de caràcter administratiu i impositiu. Els impostos, les normes, els reglaments, etc., haurien de ser referendades per la majoria simple d’un Consell format per tots els Diputats electes (del Parlament Nacional) dels Districtes Electorals de cada Cantó, Vegueria,… El Governador i el seu equip tindran capacitat executiva en quant a l’aplicació de les partides del pressupost general de l’Estat assignades al seu Cantó, Vegueria,… i també d’una altra part de diners recaptats amb alguns impostos específics del seu territori. Per tant, la oportunitat, el com, on i quan de moltes infraestructures sanitàries, d’ensenyament, viàries, culturals, esportives, etc, serien decidits per cada Cantó, Vegueria,… o com les hi vulguem dir, les quals tindrien competències en molts d’aquests àmbits.
2. Per tal d’assegurar un Règim Local basat en l’eficàcia i la racionalitat, les unitats municipals haurien de superar un mínim de 10.000 habitants. En cas contrari s’unirien varies poblacions fins assolir una unitat municipal. Els procés electoral dels Alcaldes seria com el del President de la Generalitat: els electors votarien una persona candidata que s’hauria de presentar sempre acompanyada d’un equip format d’un primer tinent d’alcalde, i entre dos i quatre persones més (depenent de la població de la unitat municipal, però en qualsevol cas tots els candidats amb un equip amb el mateix número de persones). Aquestes persones serien futurs membres de l’equip de Govern Municipal. L’Alcalde designat serà qui obtingui el major nombre absolut de vots emesos en la unitat municipal. L’Alcalde elegit nomena el Govern Municipal. Els pressupostos, impostos i reglaments municipals, etc., s’han d’aprovar per majoria simple a la Cambra Municipal. La Cambra Municipal estaria formada per l’Alcalde i el seu equip electe (no la resta de del govern municipal), i pels candidats i els seus equips que s’han presentat a les eleccions d’aquella unitat municipal i no han sortit elegits (fins a representar el 80% dels vots emesos, començant pel candidat amb més vots).
3. El número de persones treballant en l’administració pública s’hauria de situar al voltant del 6% de la població activa (al 2011 era del 8%, uns 306.000 treballadors sobre una població activa de 3.800.000). Cal tenir en compte en aquest percentatge el pes dels treballadors privats que treballen en empreses concertades en sanitat i ensenyament.
4. Segons hem explicat anteriorment el sistema d’eleccions Presidencials, de Governadors i de Batlles seria per majoria de vots atorgats a una persona. El sistema per l’elecció dels representants a la cambra legislativa (Parlament) i als Consells seria també personal. Per acabar de reforçar aquest sistema mixt de democràcia representativa i democràcia directa, caldria establir la possibilitat o necessitat de consultes i referèndums per alguns temes d’especial interès ciutadà, tant a nivell nacional com regional i local: aprovació de despeses especials, d’actuacions urbanístiques importants, de participació nacional en algunes organitzacions internacionals, etc. En qualsevol cas, per remarcar la voluntat de participació personal en els afers col·lectius, les eleccions, consultes i referèndums s’haurien de celebrar sempre en dies feiners i sense permisos laborals per anar a votar.
