CIU ha guanyat les eleccions, ERC ha duplicat resultats i les CUP els han triplicat. Aquell que digui que l’independentisme “perd” o “s’afebleix”, simplement menteix. En un escenari en el qual les forces inequívocament independentistes avancen com mai i aquelles noves propostes polítiques a favor del dret a decidir guanyen ciutats, aquell que digui que l’independentisme “ha de reflexionar”, s’equivoca enormement.
Que hi hagi hagut un canvi d’hegemonies clar i aquest país hi hagi girat cap a l’esquerra, no significa que el més gran repte al qual s’ha enfrontat aquesta ciutadania es desacceleri. Significa que l’independentisme, avui més que mai, té una fita: la transformació social. I és que si entenem que aquesta lluita és la lluita també pels drets laborals i civils perduts, guanyarem. I és que si entenem que hem de fer nostra la revolució viscuda als carrers i places, guanyarem. I és que si entenem que la gent no menja pàtria, sinó dignitat, decència i canvi, guanyarem. De fet, ja ho hem fet. Som més on mai i com mai. I d´això se’n diu guanyar.
D’aquí al 27S, les victòries de candidatures ciutadanes i nous liders sorgits de les lluites socials, marca un camí clar a l’independentisme. Es tracta d’una oportunitat i no d’una amenaça. És un indicatiu que ens diu clarament que hem de ser capaços de dir a tots aquells que realment volen canviar el món, que no hi ha major canvi que aquell que ho proposa tot, que aquell que ho vol tot. Un nou país de tots i per a tot
