Només cal una lleugera mirada al nostre voltant per adonar-nos de les moltes andròmines tecnològiques que invaeixen les nostres vides sense control.
Fins i tot “negacionistes” de l’era digital cauen rendits sota l’embruixament d’una tecnologia portentosa i digne d’un segle XXI distòpic, sofisticat i avançat.
La nostra voluntat sembla dominada per dispositius i moderns mecanismes d’una enginyeria dissenyada per obeir ordres, rutines, obligacions i fins i tot capaç d’entendre i raonar reflexes i pensaments com ho faria un ésser humà.
Perquè no es tracta d’un guió de ciència ficció sinó d’una realitat tangible a la quan assistim cada dia, la intel.ligència artificial és present en els actes més trivials de la vida, en tecnologíes i tasques que reconeixen patrons, processos analítics i dispositius purament humans.
I nosaltres? Som els éssers humans màquines perfectes que evolucionem amb el pas del temps? És la nostra intel·ligència emocional un paradís on gestionar les nostres frustacions, emocions i sentiments? És el comportament humà un fidel reflexe de progressió i perfecció? Hem après d’una suposada evolució racional al llarg dels segles?
Tenim poder per donar ordres d’una intel.ligència avançada i il·limitada, contribuint així a un progrés de la societat on la nostra vida guanyi en benestar i coneixement, accés a la informació pràcticament des de qualsevol indret del món i eines de tecnologia intel·ligent d’un futur remot i robotitzat.
Tenim aquest domini també sobre les nostres pròpies vides i les incerteses del futur?
És aquesta una interessant dicotomia per reflexionar i començar a mirar el món que ens envolta amb perspectiva sensitiva i emocional. Domini tecnològic, econòmic, industrial i, de vegades, gairebé alterant l’ordre natural dels recursos existencials del planeta.
Com és possible que l’home hagi creat un món artificial del que inevitablement depenem per viure i no podem ser capaços de gestionar les nostres vides amb autocontrol, empatia vers els altres i gestió de les emocions per afavorir el nostre desenvolupament social i mental?
Els riscos d’una desorbitada i descontrolada intel·ligència artificial poden arribar a crear una tecnologia pensant més poderosa que la de l’èsser humà, perills d’espionatge o manipulacions de sistemes polítics i geogràfics.
Més enllà de de similituds literàries i cinematogràfiques, és a la vegada apassionant i inquietant, inversemblant, la nostra realitat d’un món complexe i globalitzat, on els sistemes científics i virtuals controlen els nostres moviments i conductes.
És terrorífic avançar només en tecnologia sense humanitzar aquest progrés.
La inteligència emocional i creativa, corporativa, col·laboradora, raonable i humana és part indispensable en el camí per una societat madura i moderna. Potser hem oblidat que al capdavall les emocions són el motor per pendre decisions, organitzar la feina, distribuir el temps lliure de manera edificant i fructífera sense oblidar que sóm ànima i esperit.
Un somriure a la intel.ligència emocional…indispensable.
