Amb la sentència que impedeix presentar-se a les eleccions a una part de les candidatures basques, que han rebutjat explícitament la violència i han demanat la desaparició d’ETA, es trenca un dels pilars bàsics de l’estat de dret i ens acostem a la condemna no per fets comesos sinó per suposades intencions. Les Juntes Electorals de zona havien admès les candidatures i ha estat el Govern i la fiscalia qui ha presentat recurs davant del Tribunal Suprem. En aquest cas, com es desprèn de la extensa lectura de la sentència i vots particulars que adjuntem, dona tota la sensació que la majoria del Tribunal, quan estima els recursos, ha anat a justificar una posició prèvia ja presa, fonamentada exclusivament amb uns suposats indicis que els sis magistrats que formulen el vot particular íntegrament desestimatori i favorables a l’admisió de BILDU consideren clarament insuficients. Podríem apuntar molts fets, que qui tingui paciència pot llegir al vot particular i recull d’al.legacions de BILDU a la sentència. Jutgin vostès mateixos. Només recollim aquí el que diu el punt 9 de l’acord electoral de les candidaturas anulades, amb impecable trajectòria democràtica com el cas, entre altres, d’EA: “Es firme el compromiso de actuar utilizando única y exclusivamente vías y métodos políticos, pacíficos y democráticos, lo que lleva aparejado la oposición por todos los medios que legítimamente tenga a su alcance a cualquier acto o actividad que suponga agresión o violación a cualquier derecho humano y al uso de la violencia para lograr objetivos políticos”.
En tot cas PP i PSOE, el segon a remolc del primer, han demostrat una vegada més que són autors i a l’hora víctimes d’una estratègia diabòlica de curta volada i amb miserable visió electoral que impedeix realment donar una sortida democràtica al conflicte basc. Certament una part encara d’aquest món violent, que no té cap justificació i és absolutament rebutjable, potser no és del tot sincer ni sap com enterrar les armes. Però cada vegada són més les persones i moviments bascos que estan arrossegant i portant a vies democràtiques a més antics votants i partidaris passius de forces polítiques que toleraven escandalosament el terrorisme. Per això, l’actuació de l’advocat de l’estat i del fiscal, a instàncies del govern, pressionats a més pel PP, és lamentable i propera a la d’una república bananera. Estan a més deixant passar una oportunitat històrica i retardant una solució pacífica que majoritàriament ja és un clam. I la història els ho recriminarà. Entenc l’estricta exigència de qui ha d’anar amb escorta i ha viscut sota l’amenaça permanent, amb el patiment i el record de moltes víctimes innocents. Entenc que a alguns els costi confiar. Però els sentiments traspassen les barreres partidistes i ara no és moment de ressentiments sinó de donar oportunitats a la pau. I per això cal actuar amb grandesa. Una grandesa que no estan demostrant. Una grandesa que l’estat espanyol i els seus principals partits no ha tingut, no tenen ni tindran mai. Supèrbia castellana. No vull comparar Catalunya amb el País Basc, ni emmirallar-me amb un poble que mira habitualment només pels seus interessos i no acostuma a demostrar cap complicitat real amb nosaltres. Però tenim un problema en comú: aquesta Espanya. I, els mateixos tribunals tercermundistes que els apliquen aquest simulacre de justícia són els mateixos que nosaltres hem de suportar.
Sap greu dir-ho però dona la impressió de que en realitat no tenen cap interès en resoldre el problema basc. I és que gràcies precisament a les il·legalitzacions que el PSOE, ajudat pel PP, està governant allà.
Ja veurem que diu ara el Tribunal Constitucional, que ja sabem de quin peu calça i qui el controla. I esperem que quan aquest afer arribi a tribunals internacionals estiguin a l’alçada de les circumstàncies. També amb la sentència sobre l’Estatut català.
Nota posterior: El Tribunal Constitucional finalment per justa majoria ha acceptat les candidatures i ha deixat en evidència al Tribunal Suprem, el govern, el PP i el PSOE. Afortunadament ha pesat més el temor al ridícul internacional i a la condemna del Tribunal d’Estrasburg que les pressions d’alguns partits.
Com a anècdota, aquest diari una vegada més ha estat objecte d’un atac informàtic i s’han perdut la majoria de lectures i comentaris efectuades a aquest i altres articles. Una mostra més de com entenen la llibertat d’expressió alguns.
alguns.
