La matança a la tanca de Melilla demostra que no tothom és igual, ja que mentre el govern espanyol acull solidàriament els refugiats ucraïnesos, rebutja els immigrants subsaharians.
L’acollida d’immigrants i de refugiats ens mostra que la solidaritat dels cristians (però no només d’ells), fa molt més que la indecència dels governs.
Un d’aquests moviments de solidaritat va tindre lloc a principis dels anys huitanta, amb els refugiats guatemalencs que entraren a la diòcesi de San Cristóbal de las Casas tot fugint de la guerra: “Germans, estem cansats, vos demanem que ens acolliu. Ja sabeu que tenim problemes al nostre país”.
Els cristians de la regió de Chiapas, com a deixebles de Jesús de Natzaret, respongueren així: “Germans: coneixem els sofriments del vostre país i sabem fins a quin punt n’heu estat afectats. Sou carn de la nostra carn, sang de la nostra sang, sou els nostres germans. Mentre tinguem un tros de truita per compartir o un glop de cafè per oferir, estareu ací a casa vostra. No tingueu por”. Aquells refugiats s’hi van quedar en aquella zona deu anys i altres comunitats indígenes també van acollir, com a germans, els refugiats que travessaven la frontera.
Com ha dit el papa, els cristians no podem caure en la “globalització de la indiferència”, sinó que hem de saber compartir el dolor de la gent més vulnerable, dels exclosos, de tots els qui sofreixen. Per això el papa Francesc ha urgit els governs europeus a “fer autocrítica”, perquè “si Europa no és capaç d’ajudar econòmicament els països d’on procedeixen els refugiats, aleshores ha de plantejar-se com afrontarà aquest desafiament”.
En aquest èxode dels immigrants subsaharians i del tracte inhumà que reben, cal que Europa aprengui dels cristians de Chiapas, que van reconèixer que els refugiats guatemalencs eren “carn de la nostra carn, sang de la nostra sang”. I és que els qui menys tenen, generalment, són els qui més saben compartir. Això demostra, com ha dit el papa Francesc, que no serveix de res la riquesa a les butxaques, si hi ha pobresa en el cor. I mentrestant, el clam dels refugiats recaurà sobre els governs aburgesats, envoltats de confort i indiferents al sofriment dels desvalguts. I encara que els governs es tapin les oïdes, hauran d’escoltar la veu de Déu que els dirà: “On és el teu germà?” (Gn 4:9). I també: “Era foraster i no em vau acollir” (Mt 25:43). Per això el papa ens demana “acollir, protegir, promoure i integrar” els refugiats.
Haurien de ressonar en el cor de la vella Europa i de l’actitud indecent dels governs d’Espanya i del Marroc, les paraules que el papa adreçà a Donald Trump: “Els murs no es troben a l’Evangeli” i per això els qui construeixen murs en compte de ponts, “no són cristians”.
La matança dels subsaharians a Melilla, revela la hipocresia dels qui tenen les mans tacades de sang, com ha dit l’arquebisbe Santiago Agrelo. Per això hem de afavorir la solidaritat, que fa possible un món més humà. Com fa quaranta anys amb els cristians de Chiapas.
Per altra part, és indecent l’actitud de la ministra Isabel Rodríguez (del govern més progressista d’Espanya), de negar la paraula a la ministra Irene Montero, perquè contestés les preguntes dels periodistes en relació a l’assassinat dels immigrants subsaharians. Però és igualment indecent el silenci de la ministra Irene Montero, restant callada, obeint el manament de silenci de la ministra Rodríguez. I això que Podem venia a enfrontar-se a la “casta”.
L’Església, amb els religiosos i d’una manera especial l’arquebisbe franciscà, Santiago Agrelo, ha denunciat la vulneració dels drets humans i el tracte vexatori que han patit els immigrants subsaharians. Per això l’arquebisbe Agrelo ha dit que “els governs d’Espanya i del Marroc tenen les mans tacades de sang”, encara que aquests dos governs vulguin tapar aquesta atroç infàmia contra la democràcia.
M’agradaria saber si el president del govern d’Espanya i els seus ministres poden dormir amb la consciència tranquil·la després de la matança a Melilla. I és que és del tot indecent i vergonyós, que el president Sánchez felicités la policia del Marroc, després de l’agressió als immigrants subsaharians. És vergonyós i racista, que el president del govern hagi dit que l’acció de la policia del Marroc ha estat una “operació ben resolta”. Per això, com ha dit l’Associació de Teòlegs Joan XXIII, “Espanya i el Marroc estan convertint Melilla en un cementiri per als qui tracten de fugir de les guerres i la misèria”.
També el papa Francesc, entristit per la mort dels immigrants subsaharians i dels que han mort a Texas, ha demanat que “aquestes desgràcies no passin més”, ja que els qui han perdut la vida a Melilla i a Texas, només “perseguien l’esperança d’una vida millor”.
