Jo, a nivell de consum personal, sóc més de vi que de cava. És qüestió de gustos. Si el meu sogre aixequés el cap em fotria un calbot perquè, essent ell fill de Vilafranca, li agradava molt el cava català. De fet, fins i tot va comercialitzar sota el seu nom el d’una cooperativa: Ventosa de Cabanyes.
El què ens ocupa, però, és l’actitud bel·ligerant del Sr. Bonet contra el dret a decidir dels catalans. Si un empresari vol fer propaganda en contra de la independència per evitar el boicot del seu cava a l’Estat Espanyol, em sento amb tot el dret de fer-li tota quanta campanya possible estigui en les meves mans per promoure que els que si que defensem la independència, ens abstinguem de comprar-li el seu cava d’anunci nadalenc.
Jo no crec que els empresaris ens haguem de manifestar a favor o en contra de la independència. Crec fermament que tenim molts altres problemes i que la independència no és en cap cas un problema major. Crec que tenim tot el dret a defensar, com a ciutadans, totes les causes que considerem oportunes. I per això em sento legitimat, com a ciutadà, a defensar la independència si ho crec oportú, però mai guiat per un interès empresarial. Evidentment, si tingués un negoci que exporta un 80% a Espanya, evitaria de fer de portaveu de l’independentisme que per això hi ha molta gent ben disposada. Però en qualsevol cas, perdre el cul per evitar una hipotètica caiguda de vendes i anar a fer el pilota als espanyols, home, Sr. Bonet… no.
Amb el meu boicot com a senyal de protesta per la seva trista baixada de pantalons potser només perdrà 200 ampolles (és el nombre de paneres que regalem per Nadal a l’empresa i que, fins ara, anaven amb cava de la seva marca). No ho faig per la seva actitud antiindependentista, sinó pels lamentables motius que, de fet, el duen a posicionar-se: vostè ha encetat un discurs perillós, el de la por. I tant de bo molts més catalans s’hi afegeixin i no li comprin cava. Brindem amb cava català, que no sigui de la seva marca -que n’hi ha molt i de molt bo-, perquè ningú el secundi en la seva croada contra la voluntat de la majoria de catalans.
