Ho desitgen tant que ho somnien, ho somnien amb tanta força que s’ho creuen, s’ho creuen de tal manera que ho prediquen, ho prediquen amb tants d’altaveus que ho imposen: l’independentisme a Catalunya ja està de baixa. Hi ha coses que no poden durar sempre. L’independentisme a Catalunya va de baixa perquè ells no volen pas que duri. Hi ha una doble perfídia la del ja i la de l’aïllament de l’isme de la riquesa creixent de la nostra vida quotidiana.
Ens fixarem avui en la concentració en la descripció de l’isme com una mania de les que pugen i baixen. Tot el que passa avui a Catalunya es pot reduir a que ha pujat el que pot baixar? Tot el que els catalans d’avui remenem quan fem política sembla que es pot centrar en la qüestió de saber si hi ha un mal humor que ens passarà com el suflé que baixa sempre uns minuts desprès de sortir del forn? Com la mar que fa onades,que van i venen, pugen i baixen. Ens fem i ens desfem, sense nord, sense esma ni direcció.
Sí, nosaltres estem pujant i certament baixarem… però no pas de la manera que molts imaginen; ho farem d’una manera un xic especial. Ho farem com els esportistes del salt de perxa. Ara estem concentrats en l’esforç com la noia de la foto. Mesurant el que cal per tal de saltar el llistó amb netedat. Baixarem després de vèncer l’obstacle. N’estic ben segur, el nostre poble està concentrat,no es distreu per provocacions en agitacions i turbulències.
El nostre poble viu ample al seu aire, respira el seu moment es mostra tenaç. ferm, sabent bé com restar lligat a un disseny de plenitud, captant del dia a dia el joc combatiu d’esforços , de capacitats, tensions, estímuls, cooperacions, ajuts mutus , alegries i expansions que el fan viure.
No s’equivoquin més no farem xiscles, no farem numerets, no som un accident, no ens passa pas, no tenim urticàries …no…no…no.
Som una voluntat política . Baixarem com les esportistes del salt de perxa desprès de vèncer el llistó. El llistó de la independència.
