Admeto que no el suportava, no m’agradava gens el Súper Coco. Jo era més de l’Epi i de com li feia la punyeta al Blas i la seva característica forma de parlar i riure o fins i tot de la “rana Gustavo” i la seva particular parla que molts tractàvem d’imitar amb més o menys fortuna o d’en Triki, fins i tot, “el monstruo de las galletas” i la seva fam desmesurada per qui la meva germana sentia devoció, però no d’en Súper Coco, la veritat.
Malgrat tot avui voldria trencar una llança per ell, en el seu favor; però què s’ha cregut en Montilla? Ara va ell de súper heroi? Ufff, què caspós em resulta tot això… perdoneu que se m’escapa el riure!
Fins i tot el desastre d’en Súper Coco que res li sortia bé i sempre s’estavellava en aterrar era molt millor que ell, almenys era d’un tipus d’heroïcitat que feia riure. No com en Monty que fa plorar i més si entra en segons quines comparacions. Súper heroi… quina campanya, Déu meu! Si mai n’ha tingut res de súper heroi, cosa que dubto, espero que la “kryptonita” adequada el deixi sense aquests desastrosos súper poders ben aviat pel bé de Catalunya i els catalans.
Súper heroi? De què i des de quan? Au, va! Aneu a enredar a uns altres…
Súper heroi, com diuen, sense capa (ni barret), però i els calçotets? Per sobre dels pantalons també o ben amagats a sota perquè no es vegi com queden de bruts després que el renyin des de Madrid?
També diu que segueix creient en idees vermelles, dies blaus, paraules taronges… i bla, bla, bla; això si, imagino jo que dins aquesta amalgama de colors sempre queda lloc per embolcallar-ho tot d’un to ben gris i ben fosc, per suposat.
Sigui el que sigui dono gràcies de ser ja adult per evitar així tenir una mala influència d’aquest tipus que em provoqui una visió totalment desencertada d’aquest concepte de súper heroi. Adéu a en Batman, Superman, Spiderman i tants d’altres… Ara arriba en Montyman disposat a matar-nos d’avorriment… per sort serà un autèntic fracàs comercial i el retiraran ben aviat de la cartellera.
