L’Observatori Turístic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (PCT) ha publicat les dades d’ocupació dels mesos d’abril al juny d’enguany i, en el cas tarragoní, no són per tirar coets. Si bé és cert que durant el mes passat les dades d’ocupació a hotels i càmpings van créixer lleument, en el còmput global, tenint en compte el número real de llits disponibles, el cas és que les xifres són més baixes, el que contrasta amb l’optimisme de l’equip de govern en matèria turística.
Si fem servir altres indicadors, com la valoració de l’ocupació i de la marxa del negoci que en fan els màxims implicats, és a dir, els empresaris i propietaris dels establiments, la nota no passa de l’aprovat pels pèls. Totes aquestes dades, de les quals no se’n desprenen les millors sensacions, haurien de fer-nos replantejar seriosament el nostre model turístic.
D’una banda, hem d’acceptar sense complexos la nostra proximitat a l’atractiva Barcelona i hem d’aprendre a treure el màxim rendiment de la nostra ciutat, promovent i optimitzant els nostres magnífics actius, que tenen poc a veure amb els de la ciutat comtal però que en són complementaris. No podem, de cap manera, desaprofitar més oportunitats. Parlo, per exemple, de la instal·lació d’operadors de viatges a ciutats veïnes enlloc de casa nostra, o de la inexistència d’un punt Tax Free, o de la no adhesió al conveni amb l’Agència Catalana per a la implantació del Programa Turisme Sènior per a majors de 55 anys, per incentivar la desestacionalització, entre d’altres errors comesos.
Podem continuar anunciant a so de bombo i platerets el turista dos milions, podem morir d’èxit sense haver aixecat el vol o ens podem posar a treballar de debò, que de feina no ens en falta. Que el turisme és un dels pocs motors de la nostra economia que encara funciona ho sabem tots. Que la Primavera Àrab ha perjudicat els nostres principals competidors, també. Els russos s’han enamorat del sol de la nostra terra i ens salvaran la temporada, però això no pot disfressar les nostres debilitats: les decisions poc encertades del govern espanyol fan que el sector sigui cada cop menys competitiu, i la miopia dels responsables més propers encara ho empitjora.
Tarragona ha estat, és i ha de ser un focus d’atracció turística més enllà de les polítiques temporals i de les medalles que alguns es vulguin penjar. Els seus atractius són innegables i ja els coneixien prou bé els romans. Que el turisme funcioni a Tarragona és, de fet, el mínim exigible. Que millori una mica, com està passant a la resta del país, no hauria de ser notícia. Que es beneficiï de la inèrcia positiva de la Costa Daurada és un fet natural, però que no sàpiga generar sinèrgies ni unir esforços amb la resta de municipis veïns és intolerable.
La marca Tarragona està per construir. La matèria primera ja la tenim. Aprofitem-la, doncs, i treballem per convertir-nos en un referent turístic a nivell nacional i internacional. No val a badar i tampoc caure en l’autocomplaença per més dades positives que es publiquin -dins una tendència general alcista- perquè no són pas tan bones com és d’esperar davant d’una destinació de la nostra qualitat i història.
Òscar Busquets.- Regidor del Grup Municipal de CiU a l´Ajuntament de Tarragona
