Persistir implica durada i mantenir fermesa. Tenacitat és “que es desadhereix amb molta dificultat”. Els que parlen de suflés, o no han entès mai res o s’estan preparant per fer-nos trampes —no fora pas la primera vegada. O les dues coses ensems: poden ser rucs i tramposos a la vegada. Els botxinistes són tramposos i no tenen paraula. Us recordeu quan deien que sense violència es podia parlar de tot? No hi ha pas violència en la nostra lluita pacífica, i en comptes de parlar s’inventen unes rebel·lions per tal de portar gent a presó. Són tramposos: ara mateix han convocat unes eleccions sense igualtat de condicions entre els participants. Estan acostumats a la violència, a la trampa i a la mentida, i no hi poden fer més, són botxins i els agrada ser-ho. Presumeixen de les porres.
Nosaltres som pacients i ens agraden els reptes. Som tossuts perquè som afirmatius, tenaços, persistents, duradors i amants de la bellesa. El més sorprenent de la nostra afirmació com un poble lliure és la bellesa de les nostres actuacions. Ho pensava tot veient els castellers que varen anar a Brussel·les. Vindran moments molt difícils en què no serà gens fàcil conservar sempre el bon humor, la imaginació, el gust, la tranquil·litat i la paciència. Sigui com sigui, ens cal comprometre’ns a mantenir aquestes notes de creativitat, estètica i harmonia de les nostres manifestacions, que hem mostrat des de l’any 2010 en totes les nostres afirmacions en favor de la nostra plenitud política violentada per obra del PP. L’estètica no ens ofega pas; justament en això s’equivocava Miguel de Unamuno: no ens ofega res, ni ningú, malgrat tants d’intents. L’estètica, millor fora dir la bellesa, ens acompanya sempre, que és una cosa ben diferent. A nosaltres no ens ofega ningú, ni nosaltres ofegarem mai cap persona. Jugarem amb la llum, el color, les proporcions i les figures d’una manera prou sàvia per tal d’obtenir bons resultats que acompanyin la nostra presència quan ens reunim en favor del nostre alliberament. Ho sabem fer i ens agrada de fer-ho.
Volem ser un poble ple de persones lliures, creatives, responsables i amables. És ara aquesta la nostra tasca i no la deixarem pas perquè ens vulguin espantar els que en diuen sorayos o d’altres màfies del poder que ens colla ara d’una manera o d’un altra. En veritat són ben molestos i em sap molt de greu les energies que emprem en haver de combatre’ls. Ho farem, però, tantes vegades com calgui. Ho farem, però, amb tenacitat, bellesa i, malgrat totes les coses, amb el bon humor de trobar-nos sempre junts en l’esperança de la plenitud de convivència que acompanyarà el nostre alliberament com a poble.
