Divendres, dia 20 de juny, vaig anar a Canet de Mar a presentar ‘Defensors de la terra’, novel·la de la qual sóc coautor amb Ramon Gasch. A l’acte s’hi va atansar poca gent, en part perquè la calor convida més a sortir al carrer a suar que no pas a anar a una biblioteca amb aire condicionat a estar-hi fresquet.
De totes maneres, es va complir aquella frase feta que “som pocs, però som bons” (excepció feta de servidor). I és que, acabada la presentació, va arribar el moment de parlar amb els assistents. Un noi (en el sentit ampli de la paraula) amb una samarreta molt cridanera amb un T’estimo Canet amb lletres grosses es va convertir de seguida en el centre d’atenció de la concurrència. La samarreta en qüestió, negra i amb un vistós cor vermell, forma part d’una sèrie de peces, la més emblemàtica de les quals té com a protagonista la capital de Catalunya: T’estimo BCN. La gràcia per als catalanoparlants és que a dalt de tot hi ha una te amb apòstrof (T’) en comptes del jo en anglès (I). Per si algú ignora com s’ha de pronunciar el cor en lo pus bell catalanesc del món, ja que el destinatari de la samarreta és sobretot el turista estranger, en una línia posterior es desenvolupa la frase. El disseny de la samarreta s’acaba amb un codi QR que remet a una pàgina amb comerços de la localitat, als quals fa una publicitat sense cost.
Es podria tractar de l’enèsima iniciativa sorgida a redós del procés polític cap al dret a decidir (hi ha vambes amb estelades, rellotges amb estelades, estelades amb estelades…) si no fos un primer pas en un projecte més ambiciós d’una empresa emergent que aviat es presentarà a la Generalitat. La idea l’han tingut dos emprenedors canetencs perquè el turista que visita Catalunya es pugui emportar un record del país més enllà del barret mexicà, les castanyoles i la samarreta del Barça de la Rambla. Un record, un souvenir, que té a veure amb la llengua, que és el nervi de la nació, i que neix amb una vocació internacional que depassa l’habitual objectiu del mercat intern. N’és bona prova que el web s’ofereix també en anglès, espanyol, alemany, xinès i rus.
T’estimo Barcelona cal posar-la en el context del nation branding, de posar-li marca a les nacions per diferenciar-se i captar negoci, una idea que el mes de març va cristal·litzar en una jornada de Pimec amb vuitanta empreses. Les dues idees força en el cas català són trobar uns trets identificatius concrets del producte autòcton i utilitzar la potència de la marca Barcelona per donar a conèixer tot un país. En el cas dels promotors de la idea de la qual parlo, com ells mateixos diuen, “T’estimo Barcelona vol mostrar al món l’existència del català”.
Iniciatives com la de la samarreta T’estimo Barcelona tenen l’encert d’anar més enllà del patriotisme abrandat per entrar en un terreny molt més interessant: relligar una ciutat i un país, una llengua i un país. Es tracta d’una idea que potencia la marca Catalunya a través d’un element, la llengua, que a vegades es bandeja perquè es concep de forma errònia com una barrera. Per cert, que el noi (en el sentit ampli de la paraula) que vaig conèixer divendres passat a Canet de Mar es diu Harman Álvarez i és canetenc i santanderí, del Santander de Colòmbia.
