Sir Alex Ferguson (Glasgow, 1947) fill de família protestant, començà la seva trajectòria futbolística al Queens Park de Glasgow, equip en el que debutà amb 16 anys en un partit que guanyà el seu equip i en que va marcar un gol. Ferguson, malgrat el gol, la victòria i el debut, recorda aquest partit com un horror.
Durant els primers anys com a jugador es movia per equips amateurs i per guanyar-se la vida treballava a les drassanes de Glasgow. El fet de combinar feina i futbol li va impedir disputar tots els partits, però malgrat aquest impediment sempre quedava entre els màxims golejadors del seu equip. El 1960 fitxa pel St. Johnstone on també combina la feina amb el futbol. L’any 1964 el fitxa el Dunfermline i decideix fer el salt al futbol professional. La temporada 1965/66 aconsegueix, amb 31 gols, ser el màxim golejador de la Scottish Premier League (SPL). L’any 1970 es veu obligat a marxar del club ja que després de cometre una errada de marcatge en un partit contra el Rangers, l’entrenador el relega a l’equip filial. És aleshores quan Sir Alex rep una oferta per jugar al Nottingham Forest, però la seva dona es nega a marxar a Anglaterra, i decideix acceptar l’oferta del Falkirk que li ofereix un contracte de jugador – entrenador. L’any 1974 fitxa per l’Ayr, club on acaba la seva carrera com a futbolista.
Comença la seva trajectòria com a entrenador l’estiu de l’any 1974 a l’ East Stirlingshire, club on comença a guanyar-se la fama d’entrenador dur. De fet, el 2004, el The Guardian publica un article on recull opinions de personatges amb més o menys presència en la carrera de Sir Alex, i un d’ells és el del davanter del East Stirlingshire, que diu això de l’entrenador escocès: “He terrified us. I’d never been afraid of anyone before but he was such a frightening bastard from the start. Everything was focused towards his goals.” Una cosa així com: Ell era terrible amb nosaltres. Jo mai havia tingut por, però des del principi ell va ser un bastard ferotge. Tot estava enfocat als seus objectius.
La temporada següent fitxa pel Saint Mirren on s’hi està quatre temporades i aconsegueix el seu primer triomf. Sir Alex arriba aun equip de mitja taula de la segona divisió escocesa i el fa campió, aconseguint l’ascens a la SPL, amb un equip que té una mitjana d’edat de 19 anys. El 1978 es destituit per problemes extra esportius (L’acusen de voler aconseguir avantatges fiscals pels seus jugadors, d’oferir de sota mà primes no pactades amb el club. Sir Alex denúncia el club per acomiadament improcedent però no guanya el cas. El més curiós és que el president del Saint Mirren de l’època va dir que l’escocès no tenia qualitats com a entrenador).
Aquell estiu fitxa per l’Aberdeen amb qui l’any 1979 aconsegueix guanyar la SPL. En aquesta etapa Fergie ens deixa detalls que mostren la seva personalitat, detalls que es repetiran al llarg de la seva carrera com a entrenador: Decideix multar un jugador del seu equip per avançar-lo amb el cotxe a la carretera; i durant el descans d’un partit on el seu equip estava jugant malament, comença a donar puntades de peu a una tetera que hi havia al vestuari. L’any 1982, el Wolverhampton vol fitxar-lo, però Fergie declina l’oferta perquè segons diu ‘no ha complert ni la meitat dels objectius que té amb l’Aberdeen’. La temporada 1982/83 aconsegueix guanyar la recopa després d’eliminar a les semifinals un poderós Bayern de Munic i derrotar a la final al Reial Madrid. La temporada 1983-84 l’equip aconsegueix el doblet (Copa d’Escocia i Lliga). Els mèrits aconseguit s fins aleshores li permeten entrar a l’Ordre de l’Imperi Britànic. Després de rebutjar ofertes del Tottenham i de l’Arsenal, finalment el novembre del 1986 decideix acceptar l’oferta del Manchester United (el seu primer salari amb l’equip de Manchester és de 60.000 lliures, l’actual és de 5 milions d’euros).
Arriba a un Manchester United que ocupa la part mitja de la taula de classificació de la Premier League amb jugadors deprimits i amb la beguda com a refugi. Durant els primers anys no aconsegueix cap títol ni tan sols un bon lloc a la classificació de la Lliga, de fet, al novembre del 1989 s’instal·la una pancarta a Old Trafford (estadi del Manchester United) que diu: “Three years of excuses, ta-ra Fergie”. Anys més tard, Ferguson qualificava aquesta etapa com la més dura de la seva carrera. Aquell mateix any però, aconseguia el primer títol com a entrenador del United, la FA CUP. La temporada 1990-91 aconsegueix el seu segon títol amb l’equip anglès, la Recopa d’Europa, després de derrotar a doble partit al F.C.Barcelona. I la temporada 1992-93 amb una davantera formada per Cantona i Hugues va obtenir la primera Premier League. La temporada 1995-96 comença amb el que es podria anomenar una gran revolució a l’United. Ferguson, malgrat les crítiques de la premsa, decideix vendre tres de les estrelles de l’equip (Ince, Hugues i Kanchelskis) perquè creu que homes del filial estan preparats per donar el salt al primer equip. Aquests homes són: Beckham, els germans Neville (Phil i Gary), Brown, Scholes, Butt i el mític Ryan Giggs. Aquests marcarien època a Europa durant les properes temporades. La temporada 96-97 es recorda perquè l’United va aconseguir la quarta Premier en cinc anys, perquè un equip ple de joves va arribar a les semifinals de la lliga de Campions on cau derrotat davant el Borussia Dortmund (els dos partits corren per Internet, i val la pena veure’ls) i per la retirada d’Eric Cantona. La temporada 1998-99 aconsegueixen el triplet (Copa, Lliga i Champions), de fet la final de la Lliga de Campions sempre serà recordada perquè la guanyen, in extremis, al Bayern de Munic gràcies a dos gols en el temps afegit. Aquell equip ja compta amb jugadors com Stam, Yorke i Blomqvist. Entre el 1999 i el 2001 l’United és dominador absolut del futbol anglès, tant pel joc que fa l’equip com pel poder econòmic de l’entitat. Durant aquest període fitxen Van Nistelrooy i Verón. La temporada 2001-2002 ve marcada per l’anunci precipitat de la seva retirada. De fet, Sir Alex, ha reconegut que va ser un error seu anunciar la seva retirada perquè va afectar al seu equip. Finalment però, va acceptar continuar en el càrrec. En les següents temporades no aconsegueix bons resultats a la Lliga ni a la Lliga de Campions, de fet el més destacables són els fitxatges de C. Ronaldo la temporada 2003-04, Rooney la temproada 2004-05, 2005-06 Edwin Van der Sar. La temporada 2006-07 aconsegueix tornar a guanyar la Premier League. La temporada 2008-09 torna a guanyar la Lliga de Campions i declara que seguirà al United fins que la salut li ho permeti. La temporada 2012-13 guanya la que serà la seva última Premier League com a entrenador.
Al llarg de la seva carrera ha aconseguit títols individuals com, entre d’altres, el Millor entrenador de la temporada de la Premier League (un total de 7 vegades), entrenador de l’any (1999) o ser nomenat per Federació Internacional de la Historia i l’Estadística del Futbol com a millor entrenador de la història (2010). L’any 1999 la Reina Elisabet II el nomena Sir.
Més enllà dels títols obtinguts i fitxatges realitzats, Sir Alex serà recordat com un cas especial en el món del futbol. És gairebé insòlit que un entrenador estigui durant tants anys entrenant al mateix equip (de fet només conec el cas de Ronnie McFall que va començar a entrenar al Portadown l’any 1986 i encara hi segueix). Ho és perquè els resultats estan per davant de tot i quan aquests no acompanyen el més normal és fer fora l’entrenador, i durant trenta anys és normal que en algun moment hi hagi una consecució de mals resultats; i ho és perquè no deu ser fàcil estar trenta anys gestionant un equip d’estrelles mundials, amb la pressió de la premsa i una afició que volen guanyar títols. Perquè es facin una idea, el Reial Madrid, durant el període que Sir Alex ha entrenat a l’United, ha tingut 24 entrenadors, l’Inter 19, el Chelsea 18, el Bayern 14 i el Barça 13.
Però també serà recordat per haver canviat la Premier League. M’explico. Sir Alex ha creat una manera de jugar nova a la Premier. Ell arriba a Anglaterra quan el futbol que s’hi practica és el de la passada directe del porter/defensa cap al punta i, a partir d’aquí, intentar acabar la jugada directament o buscar la segona jugada. Ell suprimeix aquesta passada directe per tres, la única condició d’aquestes passades és que han de ser ràpides i verticals, per això organitza equips amb extrems ràpids i davanters portentosos. Aquest és un estil que anirà modificant lleugerament amb els anys però la base del qual (les passades i les característiques dels jugadors) romandran sempre. A Europa li costa més implantar aquest estil, perquè es troba que els equips llatins (italians i espanyols) li donen un ritme lent al partit i això perjudica al seu equip. De fet, el fitxatge de Verón, la temporada 200-01 s’explica perquè és un intent d’adaptar-se a aquest estil de joc. L’invent però, fracassa i es reinventa cap un altre estil, més defensiu i menys vistós pel públic, aquest tracta de no encaixar cap gol a camp contrari (va haver-hi èpoques on l’empat a 0 del United es pagava molt poc a les cases d’apostes). Una altra característica que tenien els seus equips és la versatilitat dels jugadors, de fet ara estem veient com Rooney, un davanter excels, ha acabat convertit en migcampista gairebé defensiu.
Una de les virtuts de Ferguson és la capacitat per gestionar el vestuari, i prendre decisions importants sense por a les conseqüències. De fet, estic convençut que si Messi jugués a l’United, si fes falta, el deixaria a la banqueta en més d’una ocasió. I a més, té una altra gran característica, que és que, amb el pas del temps l’afició el venera qualsevol decisió seva, per això quan deixa alguna estrella de l’equip a la banqueta l’afició accepta la decisió.
Es retira doncs un gran home de futbol. I no ens queda més que agrair-li la seva dedicació per aquest esport, el futbol, i per haver ajudat a transformar-lo. Thanks for all, Sir.
