Montilla catalanista, un jutge jutjat per investigar crims antics i denunciat per gent que ben poc creu en la democràcia… Senyores i senyors tinc por que l’Univers hagi abandonat la seva fase d’expansió, més que demostrada, i que hagi entrat en contracció perquè sinó no li trobo cap explicació coherent a esdeveniments com aquests que venen succeint i compleixen la dita aquella “del món al revés”.
La nostra línia temporal és de passat – present – futur, recordem el passat i no sabem que esdevindrà en un futur; en un Univers a l’inversa, i tot és especular dins el món de la teoria, la línia temporal seria de futur – present – passat i on nosaltres recordaríem el futur i desconeixeríem el passat. Així primer sabríem el resultat del partit i després veuríem marcar els gols, però clar, no recordaríem el passat i per tant en el moment de veure marcar els gols ja hauríem oblidat el resultat (més o menys com esperem que ens passi amb el “tristpartit” que l’oblidem ben aviat!)
La setmana ha començat trista, grisa, plujosa, ensopida meteorològicament parlant… inici de setmana a la “tristpartit” ben mirat i on diuen que viurem el “final countdown” del Tribunal Constitucional i l’Estatut (jo no m’ho crec, ho sento…) Un Estatut que si surt sortirà tant retallat que ni el coneixerem i que ben poc semblarà aquell fill pròdig que fa quatre anys vam deixar en mans del TC que va dir que ens el cuidaria i que quan ens el torni no sabrem ni qui és. Això ja és com el conte d’en “Pere i el llop” tant de dir ara si que traiem la sentència que quan arribarà el moment ningú s’ho creurà o més ben dit, ja ben poc ens importarà perquè segur que no s’assemblarà, ni de bon tros, al que Catalunya necessita. “Borrón y cuenta nueva” que dirien per aquelles terres…
Corria l’any 1986 que la banda sueca Europe sacsejava les llistes d’èxits continentals assolint el núm. 1 en 25 països amb aquesta cançó “The Final Countdown”, el final del compte enrere. Reconec que és una cançó que valoro més ara que en el seu moment on l’autèntica gràcia era fer enfadar la meva germana quan l’escoltava, tot un clàssic (la cançó i fer-la enfadar també, ho admeto…)
“The Final Countdown” per les files socialistes, sis mesos, sis… i cap a les cavernes per sort per Catalunya i els catalans i ja es posen nerviosos com ja vaig comentar en el passat article. Ara ens surt el Conseller Huguet i els seus escassos coneixements vers turisme i el pes en l’economia d’un país que això significa, i ens surt a criticar i amenaçar Salou per la “Saloufest”, una “Saloufest” que pot agradar-nos més o menys però que, amb la crisi que estem patint, ha reportat uns ingressos al sector que no es poden menysprear.
I per acabar-ho d’adobar ja ens torna a sortir la versió catalana del Zapatero, el Sabaté (mal acudit disculpeu però és que em poso a la seva alçada…) per criticar-ho també i fot-li fort com si ell no fos el Delegat del Govern a TARRAGONA (curiosa forma de vetllar pels interessos de la gent d’aquí, d’altra banda gens estrany en aquest personatge sense criteri). Vuit anys i ara ho diuen… potser perquè ara Salou ja no és socialista? Casualitat que tot això comenci a la Cadena Ser o a TV3?
Es nota que se’ls acaba això, estant entrant en el final del compte enrere i ara tot són corredisses cap als lavabos…I el Sabaté encara publica un article d’opinió i té el valor de dir que des del Govern s’està apostant pel turisme, al·lucinant!
Són de l’espai exterior, definitivament i sense cap gènere de dubte. Esperem que les seves naus arreglin aviat el sistema de navegació i passin a recollir-los, això si, sempre que no ens els hagin deixat aquí abandonats com a escombraries galàctiques.
