Thomas N. Bisson i el lloc d’honor que correspon a Catalunya

El fet que un país rebi mirades —constructives i cordials— des de fora, sempre és motiu de goig i d’agraïment. Aporten molts guanys, tant en coneixements com en objectivitat i perspectiva. I cal tenir-les en consideració. Hi hem pensat amb motiu de la mort, el passat 28 de juny, a la seva casa de Cambridge Massachusetts— del professor Thomas N. Bisson, medievalista i gran coneixedor de Catalunya.

Dos factors impulsaren la seva atracció per la nostra història medieval: la riquesa excepcional dels arxius existents i l’extraordinari llibre de Pierre Bonassie La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle (2 v., Tolosa, 1975-1976).

L’any 2021, a l’Auditori Josep Irla de Gironaen un acte d’homenatge a Pau Casals pel 50è aniversari del seu discurs a l’ONU—, Victòria Alsina, en aquell moment consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat, va esmentar, en el seu parlament, el professor Bisson i de com en el seu llibre Veus turmentades aquest historiador estatunidenc explica com el concepte d’«interèspúblic» apareix per primer cop a Catalunya, la qual cosa em cridà l’atenció, em meravellà i em portà a posar-m’hi en contacte a fi d’entrevistar-lo per a Serra d’Or.

En preguntar-li per aquesta qüestió, em respongué: «Com va poder el comte rei imposar la pau als barons i als castlans als anys 1170 i 1180? No tenien el dret habitual d’extorsionar els camperols, de castigar-los? Crec que el concepte d’«interès públic» es va expressar es a dir, argumentar primer en les assemblees de pau, on per primera vegada va ser un argument «polític» de debat.»

Quan arribà a Barcelona el febrer de 1965, el primer dia de treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó trobà molts registres de comptes fiscals que no estaven publicats i que eren completament desconeguts per a ell. No n’havia trobat cap menció en cap publicació de recerca històrica. La pròpia edició d’aquests, el 1984, esdevingué el principal llibre de la seva trajectòria professional.

A l’acabament de la susdita entrevista, compartia el següent somni: «Desitjo que alguna cosa del meu ensenyament —i el dels meus antics alumnes Paul Freedman, Adam Kosto i ShephenBensch, pugui ajudar els nord-americans a entendre millor el lloc d’honor que correspon a Catalunya en el món modern.

La història de la Catalunya medieval ésprofundament rellevant en l’actualitat. L’obra del professor Bisson ens ajuda a conèixer-la més i a valorar-la com es mereix.

Article anteriorErik Satie i la seva música poètica
Article següentCarta abans de la matinada
David Pagès i Cassú (Sant Joan de Mollet, 1968) és llicenciat en filologia catalana per la UdG. Comparteix la tasca docent amb les de dinamitzador cultural i escriptor. Col·labora en diferents mitjans de comunicació. Compta amb diferents guardons, entre els quals els Premis Aina Moll i Marquès (2013), ADAC de Normalització Lingüística i Cultural (2021), Francesc Ferrer i Gironès (2021) i Rafael Sari (2021). Ha publicat, entre altres obres, Referents. 40 entrevistes a personalitats dels Països Catalans, Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), Bones llavors, Baules. Cartes generacionals i Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes (1997-2022).