Novel·la fins ara inèdita de l’admirat escriptor irlandès Colm Tóibín, publicada per primera vegada en català gràcies a l’editorial de la Seu d’Urgell, Salòria, traduïda per Joana Pena-Tarradelles. Llegir Tóibín sempre és un plaer, té un do preciós per relatar la vida, de narrar contextos globals des de la quotidianitat, d’explicar la història a través de gestes aparentment menudes que ens travessen perquè en podríem formar part. La seva prosa i la seva traça en crear personatges femenins, de posar el focus en els vincles, en la comunicació, en les complexitats, en els silencis, en els malentesos, en els desitjos, en les alegries. I de descriure indrets, paisatges, situacions, capaces de transportar-nos a altres existències i a altres temps, ja sigui a Brooklyn, al Pallars, a Irlanda…
L’autor coneix bé tant el Pallars com l’Argentina, i el que suposa viure lluny de casa. I aprofita aquest bagatge per relatar en poc més de 150 pàgines un procés migratori d’anada i tornada, de tres germanes que marxen de nenes i tornen de grans. La casa del Pallars és l’herència que els hi deixa la seva tia Júlia, a Burg, l’indret on de petites hi passaven les vacances d’estiu, i suposa l’eix sobre el qual gira la història, des d’on es desplega el vincle triangular entre les germanes i el punt de trobada on es fa palesa l’evolució vital de cadascuna, fer-se adultes, sense pare, en un país que no els hi és propi, casant origen i destí, fent créixer els seus desitjos i afectes.
No és la primera vegada que l’autor situa una novel·la al Pallars, des de l’any 2007 podem gaudir en català Un llarg hivern, novel·la que vaig llegir fa anys i encara en recordo el fred i l’impacte que em va causar. La primera edició era de La Campana, i recentment es pot tornar a trobar gràcies a Amsterdam, segell que també ha publicat la resta de les seves novel·les, totes molt recomanables.
Si no heu llegit mai Tóibín, Una casa al Pallars és una bona porta d’entrada, i si ja en sou fans ja veureu que se us farà curtíssim. I recordar que també aquest any, l’editorial Arcàdia ha publicat La mirada captiva, un recull de quinze assaigs breus sobre diferents artistes i la seva obra, Miró, Tàpies, Goya, entre d’altres. Traduïda al català per Helena Lamuela. En fi, tot plegat, lectura ideal per tenir al costat del sofà i llegir les tardes llargues i tranquil·les d’hivern.
Títol: Una casa al Pallars
Autor: Colm Tóibín
Editorial: Edicions Salòria
Lloc i any d’edició: La Seu d’Urgell, 2024
Pàgines: 158
