Parlem amb una de les cares més mediàtiques de la televisió pública catalana, Toni Cruanyes. Nascut a Canet de Mar, a la dècada dels setanta, ha estat corresponsal per TV3 a Londres, París, Washington, Cuba, Argentina o al Líban. Des del gener de 2014, cada vespre s’endinsa a les llars catalanes explicant el que passa al món a través del Telenotícies Vespre de TV3.
Televisió o ràdio?
M’agrada molt la televisió. Jo vaig començar a estudiar periodisme perquè volia fer premsa escrita, però a les pràctiques de la Facultat vaig veure que parlar amb públic se’m donava bé i vaig decidir fer oposicions a TV3.
Ets capaç de desconnectar o l’actualitat et té atrapat?
Els dissabtes és el dia que acostumo a fer-ho. Els divendres acabo el telenotícies a quarts d’onze de la nit, i aleshores comença el meu cap de setmana. Diumenge ja torno a connectar i torno a llegir diaris i mirar notícies.
Toni Cruanyes destaca, a banda de ser un gran presentador, pel seu compromís amb la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI. Professionalment, t’has sentit mai assenyalat per la teva orientació sexual?
Sí, esclar. Sobretot a l’inici. La situació actual no és la mateixa que fa 25 anys, quan vaig començar a treballar i a sortir de l’armari. Inicialment no ho vaig explicar per confusió i por, a casa meva no n’havíem parlat mai i no teníem referents. Després ja assumeixes que ets homosexual i ho pots explicar a casa i fins i tot a la feina. Abans, amb els blogs personals o l’inici dels comentaris als diaris digitals, havia rebut comentaris homòfobs.
Com es reverteix aquesta xacra social, la homofòbia?
Amb educació. I sobretot ensenyant la realitat, que la gent vegi el que hi ha i que sigui conscient. S’han trencat tabús en els últims anys i són camins que no hauríem de tornar enrere.
Gairebé 10 anys al capdavant dels TN Vespre de TV3. Què sents?
Estic molt content! És un moment molt dolç perquè està funcionant. Tinc la sensació que el servei públic que se’ns va encarregar l’estem fent. És veritat que tecnològicament tot està canviant molt ràpid, la manera en què la gent mira les notícies o s’informa, i jo vaig pensar que això del “telenotícies” s’aniria extingint, però malgrat els canvis de consum d’informació, els TN’s aguanten molt bé.
A les 9 del vespre tinc la sensació que la gent ja sap què ha passat perquè li ha pogut arribar a través del mòbil, però existeix una tradició sostentada per saber les coses ben explicades. La idea de fer un resum de notícies un cop al dia és revolucionari ara mateix. Perquè ens entenguem: la gent s’endreça el menjar a través de l’esmorzar, el dinar i el sopar; doncs amb les notícies és el mateix, intentar endreçar tot el que ens arriba a través d’un informatiu rigorós.
Aquella frase de “Ens veiem al vespre”, l’hauràs sentida un munt de cops pel carrer…
(Riu). Sí, hi ha força gent que em fa aquest comentari i trobo que és bonic. Jo no us veig, però sí que trobo que dona la idea de la familiaritat de la cita de cada vespre.
Hi ha gent que diu allò que “els telenotícies només expliquen males notícies”. Què els hi dius, a aquesta bona gent?
Malauradament tenen raó. Les notícies són una cosa que fan una disrupció a la nostra vida normal. Que un avió s’ha enlairat correctament i ha arribat a l’hora, en principi no és notícia. El que és notícia és el dia que s’estavella aquell avió.
Et preocupen les audiències? Te les mires?
Mira, he deixat de mirar des de fa temps la corba d’audiència, és a dir, el minut a minut. Però la mitjana la miro cada dia, el global.
Té futur la televisió pública catalana?
I tant! Potser d’una forma diferent, però sí. En un futur potser veiem continguts generats per la televisió als mòbils o fins i tot amb tutorials de YouTube que estaran generats per Televisió de Catalunya. Potser l’Esport3, el Canal 33 o el Super3 ja no tindran sentit i es faran d’una altra manera, però té futur.
Catalunya és un país que està en constant creixement en molts aspectes, entre d’altres el demogràfic. Per tant, si serem més voldrà dir que hi haurà més gent que parlarà català i tindrà tot el sentit que fem informació i productes culturals en català. Ara per ara, qui pot oferir això és TV3.
TV3 és a l’ull de l’huracà?
Sí. Precisament perquè és una empresa important, ha estat molt criticada i tothom vol influir. Els polítics volen sortir més ells i que surtin menys els altres, però també els teatres, que qualsevol que té una estrena vol sortir més que qualsevol altre.
Què sents quan diuen que TV3 manipula?
Hi ha hagut una campanya molt concreta per demonitzar TV3. En el moment que creix l’independentisme a Catalunya hi ha mitjans espanyols i partits polítics espanyols que no volen fer front a aquest problema polític i els és més fàcil dir que TV3 manipula i no dir que hi ha un independentisme creixent.
Per tant és fet amb mala intenció?
Totalment. Per desprestigiar TV3.
Alguna cosa estareu fent bé si se us critica…
Jo crec que sí. De fet, voldria sortir en defensa de tots els telenotícies que hem fet aquests anys, en els anys del Procés. Ara quan s’han fet aniversaris de les primeres manifestacions o de l’1 d’octubre, he tornat a mirar la programació especial que hem fet i no n’estic gens penedit. Crec que ho vam dir bé i que explicàvem cada dia el que passava perquè passava. Explicar les notícies no vol dir que les facis tu. Matar el missatger, que és el que es va voler en aquell moment, no funciona perquè la realitat és tossuda i acaba entrant a casa teva.
Hi ha un creixement de l’independentisme. Una altra cosa és que certs mitjans hagin volgut tapar-ho, però TV3 no.
T’imagines el dia que vinguin a tancar TV3?
Durant l’1 d’octubre 2017 vam planejar què fèiem si ens venien a tancar la televisió. Hi hagut un moment que m’he imaginat què fer. Amb uns companys, fins i tot, vam planejar què faríem, que era fer informatius des de les xarxes socials. Hi havia una voluntat de resistència, en el cas de l’1 d’octubre.
Ara mateix, i des d’un punt de vista tecnològic, està tot molt obert. La resistència de la televisió està sent molt gran.
Si anunciem l’entrevista via Twitter, trobaríem haters? Com es reverteix aquesta allau de haters?
Tinc la pell força endurida després d’haver estat al punt de mira en alguns moments. Entenc que la gent que li passa i l’agafa de nou es pugui sentir violentat. És molt desagradable i molt sovint la gent, per xarxes, critica per criticar i sota l’anonimat.
Podeu escoltar l’entrevista íntegra al següent enllaç:
