Assistim incrèduls a una nova era Trump.
Va arrasar en les últimes eleccions americanes derrotant a la seva contrincant republicana Kamala Harris gairebé amb una victòria clara i contundent en tots els estats de la Unió.
Amb un missatge basat en l’economia, la baixada d’impostos, el combat de la inflació i la deportació d’immigrants que sovint associa amb delinqüència, Trump ha aconseguint convèncer l’electorat americà amb el seu discurs clarament populista, un retrocés en la protecció dels drets humans, així com les iniciatives d’inclusió i diversitat, crisi climàtica i les llibertats individuals i solidaritat.
Ferm defensor de la religió, dels drets constitucionals i la tinença d’armes, el retorn de l’Amèrica grandiloqüent, poderosa, blanca, autoritària, dominant i sense possibilitat d’una alternança democràtica on les regles del joc siguin equànimes i transversals.
Trump vol expulsar a les persones transgènere de l’exèrcit, ha revocat més d’una dotzena de mandats ambientals i climàtics de l’era Biden, limitarà les polítiques mediambientals i d’energies eòliques. En el seu ímpetu en restablir la seguretat nacional i enfortir l’economia existeix sobretot el desig de tornar al “somni americà”, amb la seva particular visió “d’Amèrica primer”, el president nord-americà vol tornar al país que ell considera manté una posició de lideratge mundial i prosperitat econòmica per damunt d’altres païssos o continents.
Però les mesures més estrictes durant el seu mandat seran en contra de la immigració il·legal enfortint la seguretat nacional i lluitant amb el que ell considera “els valors tradicionals ultra americans”, aquells pels que “els ciutadans de bé estan obligats a obeir”.
Trump amenaça els poders fàctics, polítics, socials amb mesures i lleis estrictes, ordres contundents molt allunyades del seu predecesor Joe Biden en matèria econòmica, immigració, drets socials, medi ambient, etc; i aquesta vegada rodejat “d’aquests homes del president” al que feia al·lusió amb el títol, els homes més rics del món, poderosos de Silicon Valley i magnats finacers en proclamar l’inici d’una nova etapa per al seu país, un creixement econòmic desmesurat però també amb moltes desigualtats i precarietat en les classes més humils.
Una imatge per a la història, un auguri del que pot significar que personatges com Elon Musk intervinguin en política internacional o en decisions d’ordre mundial.
La nova anomenada aristocràcia tecnològica, “broligarques” (bro, abreviatura de germà en anglès) i oligarca, un nou terme per referir-nos a aquests nous milionaris i magnats amb recursos que influeixen en la vida política amb un poder immens en el món de la tecnologia, xarxes socials i negocis d’alt nivell.
Trump ha aterrat de nou a l’escena política escenificant una omnipotència desmesurada i amb una evocació d’un passat on els magnats i una minoria potentada dominaven una Amèrica incerta, insegura i molt injusta. Així ens trobem expectants davant una situació preocupant per Europa i la resta del món amb un gir inequívoc cap a l’extrema dreta.
L’estat com a símbol i estructura dominant, l’anomenat “tecnofeudalisme”, tots els homes del president i un cap visible per treballar en els ciments d’un organigrama feudal on els ciutadans es convertixen en dependents de plataformes, xarxes socials, estats d’opinió completament manipulats, medis de comunicació i altres organigrames sempre afins d’aquest feudo o senyor.
La metàfora és ben clara i sinistra i obeeix a un nou ordre polític i social vigent, on Zuckerberg, Jeff Bezos, Elon Musk o Sundar Pichai són els nous rostres de gegants i imperis com Google, Amazon, Facebook o Tesla i X en el cas de Elon Musk.
L’oligarquia tecnològica és amb nosaltres i convé una reflexió profunda i analítica.
El totalitarisme com un dramàtic horitzó en el futur que ja ens afecta com a ciutadans i éssers humans lliures i dignes.
