Tots nosaltres
Al final no hi ha hagut tants petards enguany. Ni tant de soroll. Però sí que hi ha hagut deixadesa, abandó, avorriment, expectatives no complertes a les platges de la revetlla. Jungla humana, nit perduda. M’agrada l’aire condicionat i no m’agraden les terrasses. I sobretot ara a l’estiu prefereixo no veure ni ser vist. M’estic assegut al fons del bar i em deixo acaronar per l’aire fred. Premsa, gintònics i cigarretes. Encara es pot fumar. Les coses es van a poc a poc aclarint. Ja no tindrem més estatuts. Estic content. Presento un llibre. Tinc la gosadia de presentar un llibre. Bé, de fet, me’l presenta Acontravent i la generositat de Quim Torra, hores d’ara ja, un dels nostres referents. Ell i Salvador Sostres m’hi empenyeren i la meva vanitat, suposo, no sabé dir que no, que tot plegat arriba massa tard. El cas és que el llibre ja existeix i es diu “Tot el que tinc” i no crec que sigui gaire gran cosa com a llibre. No sé, tampoc, a qui deu poder interessar. Dietari de fílies i fòbies, apologia de la literatura, que tantes vegades m’ha salvat d’haver d’anar al psiquiatre. Llegir i escriure. El compromís, des del lloc que ocupo com a professor, amb el país i la llengua. Tots nosaltres, els qui vivim i pensem i sentim i estimem en català. Un primer llibre a una edat tan avançada com la meva! Ni l’he obert ni el penso obrir. El llibre és fet i la inseguretat és total. Agraeixo, això sí, la paciència d’Enric Vila, Salvador Sostres, que sempre hi és, Miquel Rubirola i Xavier Pla d’haver-lo, com a mínim, fullejat. Ells són els qui, juntament amb Quim Torra, em fan l’honor de presentar-lo avui mateix a Barcelona i dilluns que ve, dia 5, a Arenys de Mar. I naturalment l’anunci que el director Joan Capdevila n’ha fet en aquesta mateixa pàgina. Un altre glop i una altra cigarreta.
