Fa anys que segueixo els diferents almanacs o calendaris populars catalans. Cada terra fa sa guerra, sempre s’ha dit, però si coneixia de fa anys l’Agenda Almanac del Cordill, de Grata Lectura, fa pocs anys vaig descobrir El Calendari Mallorquí de Sa Plaça , i darrerament el Calendari Alguerès. Havia tingut fa uns anys per mitjà de l’editor i bon amic Enric Borràs de El Llamp, el del Rosselló, però fa temps que no m’arriba. Com també n’he vist de valencians…
Els Països Catalans, la nostra nació mil·lenària, són plurals i diversos, però tenim unitat en allò que és fonamental, la nostra llengua. Darrera de cada un d’aquest productes hi ha la voluntat d’uns editors que defensen amb la seva feina la nostra parla. El solsoní Narcís Clotet és l’editor de El Cordill, que a més d’aquest almanac edita anualment diversos llibres de cultura popular i tradicional. El producte li surt rodó, difon la saviesa popular i no solament del principat, ja que enguany recull fins i tot una recepta d’en Carlo Sechi de l’Alguer.
Els bon amics mallorquins de la revista Sa Plaça, fa molts anys que també editen un calendari per a Mallorca i darrerament també per a Menorca. Fa uns tres o quatre anys que en puc disposar, el recomano molt a tots els catalanoparlants com el Cordill, per saber de la nostra i antiga saviesa popular. M’encanta llegir les propietats de la lluna. Mentre s’editin almanacs com aquest, que en venen milers a les Illes Balears , la llengua catalana seguirà avançant malgrat les malifetes d’un polític al servei de d’imperialisme caduc espanyol que vol anorrear el parlar català a les Illes Balears i Pitiüses.
L’Alguer, la darrera frontera del català, segueix lluitant per la defensa de l’alguerès que és la varietat catalana seva. L’escola d’Alguerès Pascual Scanu, n’és l’editor. Cada un d’aquests calendaris de paret acompleix perfectament la finalitat pel que són creats, difondre el calendari, defensar la nostra llengua, i fer cultura popular i tradicional catalana. Calendari Alguerès està present a centenars i centenars de llars de la ciutat catalana de l’Alguer, com a símbol d’una llengua que lluita per la seva supervivència.
L’any 2014, en que fa tres-cents anys de l’ocupació borbònica a Catalunya, hem de ser amatents, hem de tenir a casa sempre un bon Calendari, no hem de perdre mai el nord i mai se sap el que podrà passar.
Ah! us poso el vídeo de l’Àngelo Maresca lo Barber cantant les Cobles de la Conquesta dels Francesos molt popular a l’Alguer
