Miro el mapa d’Europa i m’adono que hi ha llocs i ciutats on encara no he estat. Una d’aquestes ciutats és Trieste, a la Friuli-Venècia Júlia, al límit amb Eslovènia i Croàcia, i el port més important de l’Adriàtica (12 Km de molls). Sé que Trieste s’incorporà definitivament al Regne d’Itàlia el 1919, però no he estat mai a Trieste i sé que d’alguna manera acabaré anant-hi. Penso en Trieste aquest matí perquè tinc a les mans un dels millors llibres que he llegit. La consciència de Zeno, d’Italo Svevo. Svevo era de Trieste i també el poeta Umberto Saba. I igualment Claudio Magris, l’autor de El Danubi i de El viatjar infinit, és de Trieste. Llegeixo coses sobre aquesta ciutat límit de Centreuropa aquest matí. I veig que V-M parla també d’Svevo a la seva vida absolutament meravellosa. Svevo (Zeno) i la contradicció. Potser sí que és veritat que necessitem la contradicció per sentir-nos vius i ocupats en alguna cosa. En el cas de Zeno (Svevo), tal cosa fou deixar de fumar i d’escriure. Ho tenia molt clar i no hi havia, al mateix temps, res a fer. Deixà de fumar i d’escriure el dia que morí a causa d’un accident. La consciència de Zeno és la consciència que som bàsicament contradictoris i que el que hi ha en nosaltres és una barreja de, per exemple, bondat i maldat. Que som inconstants i totes les contradiccions es donen en nosaltres alguna vegada i d’alguna manera. M’adono que parlo en plural i que ho hauria de fer en singular. Zeno (Svevo) em fa adonar de com sóc i de les meves constants contradiccions. Vergonyós insolent, cast luxuriós, xerraire taciturn, mentider sincer. Impostor. Tot això m’ensenyà de mi mateix, ja fa temps, La consciència de Zeno i ho recordo aquest matí pensant en aquesta ciutat de Trieste que no conec encara i en el seu Caffè San Marco, al 18 de la Via Cessare Battisti, antic punt de trobada de tota aquella colla de genials irredemptistes. També Joyce passà per Trieste, ara que hi caic, i hi ha fins i tot un hotel amb el seu nom, el James Joyce Hotel.
En fi, vida plena de contradiccions. De contradiccions i també d’atzar. El poder de l’atzar damunt les nostres vides. Vivim per atzar, al capdavall (Sèneca).
