Fins l’11 de setembre encara es pot visitar al MNAC la mostra de l’obra del pintor romàntic anglès William Turner (1775-1851), que amb el títol “Turner. La llum és color” ens ofereix un tast de la seva obra realitzada al llarg de la seva carrera artística.
La pintura de Turner sempre m’ha fascinat, aquesta sublimació del fenomen meteorològic que atrapa l’atenció i activa memòria i fantasia. Aquest viatge cap els seus cels, els seus mars i les seves tempestes, les seves boires i els seus silencis. La llum dels seus pinzells em travessa i em deixa palplantada davant els seus paisatges, indòmits, resplendents, onírics.
Mentre passejo entre els seus quadres penso que són d’aquells que necessiten distància per ésser admirats, per poder-nos endinsar en la humitat d’un llostre o d’una posta, i endevinar els arbres que tímids s’insinuen, per copsar les estructures ocultes o els vaixells lluitant contra la deriva, per admirar el sol i protegir-se de la seva llum.
Després em contradic, sí, volen llunyania per ser observats com a paisatge viu, i alhora desitgen un apropament atent, perquè la mirada fixa en el detall esclarissat per la gota d’aigua o fragmentat pel clivellat de la pintura vella, regala detalls, figures, estructures, ombres, històries que aparentment s’oculten però que conformen l’essència dels seus quadres.
Talment com les relacions humanes, sobre les quals sovint cal distància, física i temporal, per entendre-les i alhora cal saber enfocar bé per identificar el tall per on s’escolen la llum i la boira. Cal estar ben disposat a anar alçant les capes de temps i matisos que, com vels espessos, poden tapar l’essència, i tenir prou saviesa i humilitat per reconèixer i gaudir de la paleta de colors de cada u.
Ja sigui des de la distància o des de la proximitat, ja sigui per mirar l’art com per mirar la vida, és molt recomanable estar disposat a meravellar-se, a deixar-se portar pels paisatges dels altres, a mirar més enllà de l’evidència, a acceptar clivelles, esquerdes i temporals, a reconèixer i saber acollir tots els significats, els de cada quadre, els de cadascú.
I si aneu a veure l’obra de Turner, aprofiteu i entreu a l’exposició “El batec de la natura”, una mostra nostrada de dibuixos i pintures del segle XIX , del fons del MNAC, d’autors com Baldomer Galofré, Marià Fortuny, Ramon Martí i Alsina, Lluís Rigalt, Antoni Fabrés o Jaume Morera, entre d’altres, fascinats també per la natura i els seus fenòmens, que ens recorda la qualitat i la bellesa de l’art més proper.
