Twitter és un ecosistema força curiós. Si no vigiles corres el risc de caure en una certa endogàmia ideològica i s’han de prendre precaucions si vols mantenir el seny. Per això miro de fer l’esforç de passar a l’altra trinxera i tractar d’entendre els motius, emocions i raonaments d’aquelles persones que no pensen com jo.
I què penso jo? Bé, penso que si Catalunya està en flames és per culpa de l’autoritarisme de l’Estat espanyol, que segueix aplicant la recepta repressiva al conflicte català. Penso que els joves que surten cada nit tenen molts motius per fer-ho, que no són infiltrats, sinó que són els néts de les iaies a qui varen pegar. I penso que si no ens escoltem i reconeixem els uns als altres, les flames del conflicte es descontrolaran encara més.
I és clar, hi ha gent que no pensa com jo. Gent que opina que la mà dura és la via per posar a ratlla als independentistes violents, gent que creu que l’independentisme és el responsable de la reacció virulenta als carrers en els últims dies, gent que creu que els nostres joves són poc menys que terroristes, i gent com en Pablo, que simplement mereixen un capítol a part.
És fàcil quedar-se amb el que és superficial del tuit i enfadar-se, però crec que, si bé és un missatge desafortunat, també és un missatge molt revelador. En Pablo diu: “Tus ideas me la ponen dura”. Ho entenc, només sóc una dona i en el millor dels casos podré aspirar a posar-se-la dura a algú. Però segueix. Catalunya és NUESTRA. NUESTRA, en majúscules.
En Pablo es relaciona amb les dones a través de la humiliació, el ninguneig i la cosificació, i el seu cap estableix exactament la mateixa relació entre Catalunya i Espanya. Catalunya és una cosa, per tant es pot posseir; Catalunya és una cosa, per tant no té pensament propi ni capacitat de decidir per ella mateixa; Catalunya és una cosa, per tant no té criteri i s’ha de portar pel bon camí.
Per a la gent com en Pablo, la relació entre Espanya i Catalunya té unes profundes arrels compartides amb el patriarcat i la misogínia. Una relació basada en l’abús, l’autoritarisme i l’anul·lació de l’altre. I això, estimats, explica moltíssimes coses.
