UCE i eleccions
Que diguin el que vulguin, però és clar que sí que aquestes properes eleccions seran un plebiscit entre Catalunya i Espanya. No poden ser altra cosa. Votes per Espanya o votes per Catalunya. I caldrà triar. Un plebiscit és un plebiscit. L’inici del compte enrere per la independència i la creació d’un estat propi per a Catalunya. ¿Qui pot impedir que això sigui així? ¿L’aparent desunió de les forces catalanes? Una aparença. CiU i tots els altres units contra els partits espanyols, PSC i PP. Iniciativa m’és igual. Deurà tenir els mateixos vots de sempre. No veig cap altre plantejament. Em fan fàstic, cada dia més, aquells que diuen ser catalans però per als qual la primera cosa no és justament la llibertat del seu país i el reconeixement que som un país ocupat, una colònia espanyola, o castellana, tant és. I n’hi ha massa encara entre nosaltres d’aquests. I ocupen institucions. I fan la traveta als qui tenen les proves i no només les sospites de l’enorme estafa que és això d’Espanya i la seva suposada història. A Prada de Conflent, sense anar més lluny, a la UCE, el rector Sales i, sobretot el secretari gerent Maluquer acaben de negar el pa i la sal a Jordi Bilbeny, que tenia emparaulat i contractat impartir dues lliçons en el marc de les recentment acabades sessions d’aquesta Universitat. Després han parlat del gran èxit transversal, que es veu que és paraula de moda, del curs acabat de clausurar. És mentida i és un frau. Un bluff. Que expliquin bé per què ni valencians ni mallorquins no hi han enviat delegacions oficials, que ho expliquin bé i que no llancin brutícia damunt la idea de Països Catalans com a excusa. I que expliquin bé, també, per què Bilbeny, en arribar a Prada, es va haver de sentir, a l’hotel on s’havia d’allotjar, que tenien ordres estrictes que per a ell no hi havia res, res de res. I que si volia alguna cosa, a diferència dels altres professors contractats, ell, Jordi Bilbeny, se l’havia de pagar de la seva butxaca. Naturalment suspengué de seguida les esmentades lliçons i se n’anà de Prada amb la certesa que en aquesta famosa UCE hi ha censura i por, por de sentir un cop més que hi ha proves que tot això d’Espanya és una de les estafes més grosses de la història de la humanitat, i que tot s’ho maneguen entre quatre i que els comptes mai no són clars. És lògic pensar i creure que aquesta mena de persones, com el rector Sales i, sobretot, perquè es veu que és el veritable dolent de la pel·lícula, el secretari gerent Maluquer, i d’altres col·laboradors, en aquesta o en d’altres institucions, ja els està bé tot això de l’autonomia, ja els està bé l’actual estat de les coses de Catalunya i que, si ha ser per ells, res no canviarà. Però el plebiscit, les eleccions, són ja aquí mateix, a la cantonada. Malgrat ells.
