El passat 28 d’abril, per primera vegada en democràcia, ERC va guanyar les eleccions generals a Catalunya, un fet històric i que dona un cop sobre la taula en el panorama estatal.
L’independentisme va augmentar en diputats i ara mateix la cambra espanyola té 22 representants sobiranistes.
ERC va superar totes les expectatives, amb 15 diputats, 6 més dels que tenia fins ara (9) i a 3 de diferència amb el PSC, que en va aconseguir 12.
Totes les enquestes preveien que la victòria seria un frec a frec entre republicans i socialistes; no obstant això, la llista liderada per Oriol Junqueras va arrasar a tot Catalunya, inclús a la ciutat de Barcelona, feu tradicionalment socialista.
La jornada del 28-A va ser força normal i també engrescadora. Els que vam ser apoderats a les escoles ho vam poder comprovar. Molt vot indepe, republicà i la gent amb ganes de guanyar, aquell esperit que saps que el teu vot comptarà i molt, aquella sensació de poder fer un pas endavant.
Amb una participació també històrica, la gent es va mobilitzar per enviar un missatge a Espanya i Europa: Catalunya és republicana, és tenyeix de groc i volem decidir d’una vegada per totes el nostre futur.
Passades les deu de la nit (i encara amb el recompte del Senat pendent), l’alegria que denotaven els apoderats d’ERC era evident, més evident encara quan portaves les actes cap a les seus locals i després a l’Estació del Nord, on la festa republicana agafava caires majúsculs de victòria.
Aquest missatge que ha fet l’independentisme republicà és un avís per a navegants. L’independentisme cobra protagonisme a Madrid amb la victòria a Catalunya, per decidir els nostres drets i llibertats, per denunciar, encara amb més força, la repressió brutal de l’Estat i per combatre l’entrada al Congrés de l’extrema dreta, un fet vergonyós del qual serem el front de lluita contra el feixisme des del primer segon.
El primer que farà tot això serà el guanyador, Oriol Junqueras, anant a recollir la seva acta com a diputat. Us imagineu la cara que faran tots aquells que ens volen mal? Algú li podrà mirar als ulls? A mi em sembla que no.
Ha guanyat ERC, però també l’independentisme, el republicanisme, el feminisme i la llibertat.
Ara toca anar de la mà: unitat d’acció, cadascú des del seu espai i seguir lluitant per aquesta causa tant noble i que és de justícia.
