Aquest 2018 que deixem enrere ha estat un any de molts canvis a El Matí Digital. En realitat, aquests canvis es van començar a gestar abans, el novembre de 2017, amb el del director. Després d’Andreu Pujol Mas, que va dirigir la publicació en agafar el relleu de Joan Safont, he estat jo mateix qui ha pres les regnes d’El Matí. Unes regnes que s’han d’entendre en un sentit bastant figurat, atès que El Matí surt cada dia –o gairebé– amb les col·laboracions desinteressades d’una colla de patriotes que reben només, a canvi del seu esforç, la gratificació de veure’s publicats en una pàgina que compta amb uns lectors entusiastes.
Sempre m’ha agradat imaginar-me El Matí com una orquestra sense director. Perquè, de fet, El Matí és una mica com aquells catalans als quals les Corts del 1701, i amb Felip V, va deixar “más repúblicos que los ingleses”. Cadascú cultiva el seu hort i és responsable últim d’allò que afirma o defensa. Però malgrat tot m’agrada pensar que hi ha un cert carisma, un baix continu, un estil matinaire amant de la bonhomia, la cultura i el parlar enraonat. I, és clar, de les llibertats del país.
Recanvis González
Quins canvis hi ha hagut a la publicació durant 2018? El més important és el de la pàgina web. Aquest canvi va obligar a modificar totes les URL. Milers d’enllaços van deixar de funcionar d’un dia per l’altre i es van veure substituïts per uns de nous. D’altra banda també es va perdre el nombre de lectures acumulat visible, que eren milions des de 2009. Una llàstima, però era inevitable segons l’empresa informàtica. Com escrivia Kurt Vonnegut de forma reiterada al seu Escorxador número 5, que novel·lava el bombardeig de Dresden, “Què hi farem?”
Amb tot, els guanys superen les pèrdues. Primer de tot, hem guanyat en llegibilitat: claredat tipogràfica, possibilitat de cursives… En segon lloc, s’ha produït un interès per editar els textos i corregir-los amb un cert deteniment. També hem millorat la facilitat per compartir articles a les xarxes socials. En quart lloc, i molt important, hem sortit gairebé amb periodicitat diària, a voltes amb dos o tres articles. Finalment, també ens hem posat al dia pel que fa al compliment de les lleis de protecció de dades.
Articulistes km 0
Aquest any 2018 ha vist diferents incorporacions a les pàgines d’El Matí. Per començar, de diversos martorellencs: exacte, perquè el director els coneix i ho ha tingut més fàcil per entabanar-los. Un és l’escriptor i periodista Jordi Benavente, que sol tocar temes literaris. Jesús Lana, l’autor de la destacada novel·la La germana gran i articulista del Catorze, també ens ha regalat una vintena d’articles. Pel que fa a Àlex Ribes, que manté el blog Societat Anònima, que acumula més de 7 milions de visites, ens ha permès publicar a El Matí alguns articles seus, prèvia traducció al català. El jove i sofert Pau Bonastre ha cobert diversos partits del Nàstic de Tarragona i l’anglès Joe Levy, ara resident a Martorell i col·laborador de diversos digitals britànics de futbol, ens ha regalat un parell d’articles de categoria sobre el Barça. Lluís Sagarra ha escrit a El Matí un article crític amb els gurus financers i n’ha promès tres més sobre l’ensulsiada de les caixes d’estalvi que frisem per llegir. Finalment, el periodista Quim Miró, que actualment resideix als EUA, també ha tret el cap per les pàgines d’aquesta publicació explicant-nos el contrast entre la seva cultura nadiua i la d’acollida.
Pel que fa als col·laboradors que no tenen la sort d’haver nascut o viure a Martorell, en són sis més. Una, la Vanessa Junqué, especialista en màrqueting de continguts. Un parell són persones vinculades a entitats: tant José Manuel Bueno (Súmate) com Rosario Palomino (Catalans d’Arreu per la República) han volgut publicar a El Matí. També cal agrair al novel·lista Ramon Gasch (premi Nèstor Luján de Novel·là Històrica 2011) els seus articles. Pel que fa al periodista Gerard Álvarez, les seves peces han estat una constant setmanal a partir de l’últim trimestre de l’any, quan ha aterrat a les pàgines del diari amb molta empenta. L’últim a pujar al vaixell ha estat l’enginyer Franc Massaneda, que segur que ens brindarà pàgines polèmiques i picants.
Sospitosos habituals
Vull aprofitar aquest article també per agrair la fidelitat dels nostres col·laboradors més habituals, sobretot Josep M. Boixareu i Pere Grau. Ells dos no han faltat gairebé ni una setmana a la cita amb aquest digital.
També vull tenir unes paraules d’agraïment, i ara els esmentaré per ordre alfabètic, per a tots els que hi han publicat almenys un article durant aquest 2018: Xavier Anguera, Jordi Aragonès, Carles Armengol, Tina Cantó, Joan Capdevila, Èrika Casajoana, Jaume Clotet, Miquel Colomer, Jordi Galí, Gabriel Genescà, Albert Gobern, Oriol Junqueras, Laura Marí, Marçal Llimona, Xavier Pagès, Olga Palahí, Vicenç Pedret, Joan Lluís Pérez-Francesch, Carles Puigdomènech, Marta Royo, Gabriel Rufián, Jordi Sales, Quim Torra i Mireia Varela. Una munió de noms que intervenen en el diari de forma esporàdica o més sovintejada, que hi han escrit des dels inicis d’aquest digital, fills pròdigs i sospitosos habituals. Un president de la Generalitat, un pres polític (per al qual reclamem #freeJunqueras), dos congressistes a Madrid, el director general de Comunicació de la Generalitat… No està pas malament que tanta gent vulgui contribuir de forma desinteressada en un digital que ajuda a vivificar una llengua i una cultura sempre assetjades.
Durant aquest 2018 hem superat la barrera dels 5.000 articles publicats en 9 anys. La majoria veuen la llum a El Matí per primer cop, per bé que n’hi ha que són traduccions o que tenen una segona vida, gràcies a l’interès que susciten. Convidem el lector a acompanyar-nos durant 2019, quan El Matí farà 10 anys. Els nostres col·laboradors seguiran abordant la realitat del país i del món amb la mateixa passió, visió pròpia i grau que compromís que han exhibit fins ara.
