Amb la pandèmia COVID els passos pirinencs entre ambdues vessants dels Pirineus catalans es van tallar per part de la República Francesa. Les condicions de confinament i de limitacions a ambdues bandes de la gran serralada eren diferents. Tanmateix, han passat els dies i els passos en qüestió no s’han restablert amb normalitat. El veïnatge de la zona ho ha fet notar al Prefecte francès dels Pirineus Orientals i no ha s’ha recuperat la normalitat necessària. EL pas del coll de Banyuls, per exemple, continua tallat amb una grans pedres.
El Regne d’Espanya roman indiferent, qui sap si content veient com la unitat catalana físicament queda molt condicionada, tot i que no extingida, com ho demostra l’èxit de la manifestació del 7 de novembre a Perpinyà, a la Catalunya Nord, contra la vigència del Tractat dels Pirineus (1659), on va participar-hi activament l’Assemblea Nacional Catalana.
L’estat francès, sota els ideals republicans, està reflexionant sobre el sentit de les demandes lingüístiques i territorials de la Catalunya Nord. És incomprensible que no sigui així, ja que la formulació que fan molts batlles d’aquests territoris per treballar conjuntament el projecte republicà i la seva cultura són demandes socials amb una creixent implantació. És així, com “Alberes sense fronteres” és una iniciativa que té una ampli suport popular en el vessant nord dels Pirineus i que també ha despertat la consciència en el vessant sud, atesa la importància històrica, cultural, àdhuc econòmica, que existeix entre aquestes diferents parts de Catalunya.
Ambdues parts del Pirineus, són part de la mateixa Unió Europea, una Europa sense fronteres que a Catalunya esdevé una excepció per raons que no poden ésser altres que un error administratiu o una manca d’informació, per part de les autoritats franceses. Els acords de Schengen sobre la lliure circulació de persones arreu dels països de la Unió es compleixen en fronteres administratives que no són ni membres de la Unió Europea, com Suïssa. L’excepció catalana, per tant, no s’entén sota cap explicació lògica ni coherent.
A la Catalunya Nord la demanda pel coneixement i recuperació de la cultura catalana creix de manera sostinguda. De fet, la demanda d’escolarització en català no es pot atendre per manca de recursos i d’efectius. El model d’immersió en català de la Bressola, escoles concertades a la Catalunya Nord, ha estat un èxit des del seu principi, no sols pel substrat català de les comarques nord catalanes sinó per l’atracció que genera la cultura i la societat catalana. És una conquesta que cal valorar en tota la seva importància I que ara no es pot alentir per dificultats administratives o desconeixement de la realitat.
Les aspiracions republicanes es fonamenten en el reconeixement dels drets individuals i el foment de les llibertats públiques. Les organitzacions sindicals i socials arreu de l’estat francès tenen una vitalitat encomiable per enfrontar-se als poders públics quan aquests traeixen o menystenen les aspiracions o les necessitats populars. Aquesta dinàmica s’està fent present i creix a la Catalunya Nord, tot i els paradoxals resultats electorals que s’hi donen. La catalanitat esdevé així un nexe de desenvolupament social i millora col·lectiva sobre el qual no es vol cedir ja que s’entén irrenunciable, per ésser bàsic i per raons històriques.
