En un estat de dret democràtic, la gent vota segons els seus idearis polítics, escull amb el seu vot aquelles opcions que creuen més oportunes. I a partir d’aquí, hi ha uns resultats que tothom acata, respecta, i és el mateix estat de dret qui ha de vetllar perquè es duguin a terme, ‘status libertatis’.
Però vet aquí que la gran sorpresa del nostre estat de dret, jo diria de manual, és que la sobirania del poble català sembla que no recau en la ciutadania catalana, ni tan sols sobre els diputats i diputades del Parlament escollits democràticament, sinó que recau sobre el poder judicial i sobre el poder de les Cortes Generales (PPSOEC’S).
Ja es va fer palès, com a advertiment el 2006 i el 2010, quan les Cortes Generales a mans del PSOE en aquell moment, van ribotar l’estatut català, paraules del propi Alfonso Guerra “le hemos pasado el cepillo” –és clar, ‘el cepillo’ a Catalunya va ser retallar, mentre a que Andalusia, va ser per donar lluentor al seu estatut. I ho va acabar de rematar la justícia espanyola, el poder imperial i quasi diví del Tribunal Constitucional, amb una sentència que fulminava totalment l’estatut aprovat i referendat pel poble català.
I és que es pot tolerar que els catalans siguin productius, que siguin emprenedors, que siguin els màxims exportadors a l’estranger, que tinguin un munt de científics de prestigi internacional; fins i tot, que Catalunya sigui destí de la inversió estrangera, o que sigui la primera opció turística de milers d’estrangers, etc. Ara bé, que es parli català a les escoles, que es parli de Catalunya com a país, que es parli de valors republicans, que la gent senzillament voti i decideixi que vol ser de gran, que els avis surtin a les places, que els llaços siguin grocs, que gent d’orígens molt diversos canti l’Estaca… és intolerable, inconcebible, senzillament perquè des dels poders del Regne d’Espanya, això no solament vulnera la constitució, sinó que és rebel·lió. Rebel·lió contra la divinitat heretada d’un estat de dret no democràtic.
S’han apropiat dels conceptes i dels valors del que significa un estat de dret i la seguretat jurídica per interpretar la norma màxima de forma arbitrària, restrictiva, afectant els drets fonamentals de ciutadans, per privar-los de llibertat injustificadament, tan sols per ser activistes socials i representats polítics. Però, és clar, segons ells no hi ha persecució política, ni vulneració dels drets fonamentals: els poders del regne ho fan tot per salvar l’imperi inamovible, perquè la unitat de l’Espanya és l’únic principi bàsic que defensa aquest estat de dret. Obliden que un estat de dret és el conjunt de normes jurídiques que han de vetllar pels valors i drets socials, pels valors i drets morals i llibertats dels seus conciutadans, i pels valors democràtics.
Un estat de dret, no és aquell que imposa, que sanciona, que castiga, sinó aquell que gestiona la convivència, la pluralitat, la diversitat, que interpreta les lleis amb neutralitat per defensar els drets fonamentals de la seva ciutadania, mai per defensar l’interès particular d’una part de l’estat i d’un determinat color polític.
I un estat de dret és aquell on la separació dels poders no solament és evident, sinó que s’exerceix amb fortalesa. Però, és clar, quina separació de poders existeix en aquest estat de dret quan el poder judicial és nomenat per aquells que ostenten el poder en les Cortes Generales. Quan el TC, en comptes d’interpretar, es converteix en “vocero” del Govern central per castigar i coartar la sobirania del parlament català, senzillament perquè la ciutadania catalana no ha escollit el que ells volen.
Fins i tot, utilitzen aquest estat de dret per perseguir idees, conviccions polítiques, accions civils, reivindicacions, per expressar allò que penses, i per voler implantar el mandat democràtic emanat de les urnes, no solament de les urnes de l’1-O, sinó fins i tot de les urnes imposades per les pròpies Cortes Generales amb el brillant 155.
Per cert, un 155 que ha vulnerat la pròpia constitució, destituint un govern sencer, provocant empresonaments injustos de bones persones, justes i honestes. I per si no n’hi havia prou, ha fet possible que aquest estat de dret estableixi un concurs de mèrits per poder ser president, vicepresident i consellers de la Generalitat en establir una sèrie de requisits inabastables, segons ells, pels candidats escollits pel poble català i designats per les institucions catalanes. Un concurs de mèrits dissenyat pel govern espanyol i aplicat pels alts tribunals.
Per tot això, perquè sabem i estem coneixent aquest estat de dret del PP i del PSOE, l’independentisme ha de ser àgil i molt més llest. Ha de tenir obertura de ment clara, horitzó marcat i, sobretot, sumar i sumar, i establir aliances amb tots aquells que, per damunt de tot, tenen els mateixos principis republicans que nosaltres. Parlem amb ells, perquè solament així David guanyarà a Goliat
Han passat més de 2 mesos de les eleccions del 21-D, que van ser una gran victòria. Si us plau, no desaprofitem les forces guanyades, que són moltes, i fem un govern ja, efectiu, que ens permeti parar el 155, que ens permeti avançar amb el nostre projecte comú i social de república, i alhora que ens permeti teixir aliances amb tot el republicanisme. Perquè el triomf solament vindrà de la suma de la transversalitat i la pluralitat dels que defensem els valors republicans.
I no em cansaré de predicar el missatge de suma i pluralisme del meu amic apreciat amic Oriol Junqueras. És molt important no defallir en les nostres conviccions de canvi. Hem de fer república des de la suma, sumant i sumant, amb les nostres grans fortaleses de convivència social, de pacifisme, de pluralisme i de diversitat. Perquè des de la transversalitat, la pluralitat i la suma, serem imparables. I, aleshores, l’estat de dret farà allò que ha de fer: vetllarà pels drets fonamentals, convivencials i de llibertat de la gent a la qual ha de protegir.
Fem república des de la suma, hem de ser tots, i més. També aquells que avui encara no estan per la feina, perquè segurament els valors republicans són molt amplis i compartits amb altres idearis polítics. Perquè una societat basada en els valors republicans és una societat que té un estat de dret socialitzat, i això vol dir que és una societat molt més justa i igualitària: serà una estat de dret amb aires de primavera.
J. Manuel Bueno (Sant Celoni, 1976) és jurista, llicenciat en Dret i Geografia per la UAB, especialista en dret administratiu i seguretat pública. Postgraduat en lideratge polític i polítiques socials, i medi ambient. Curs de doctorat en seguretat pública. Ha estat professor de dret de la UAB. Ha estat regidor durant anys a Sant Celoni pel PSC. Treballa al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D’esquerra republicana i membre d’Avancem. Vicepresident de Súmate. Pluralisme i diversitat, és suma de la dignitat.
