Tenim al davant les eleccions europees i el repte principal és evitar el creixement de l’extrema dreta i l’expansió dels discursos d’odi en contra d’altres persones, amb qui convindria tenir una relació fraternal sincera, si no es vol renunciar al somni permanent d’una Unió Europea oberta i de progrés.
Des d’aquest punt de vista, recordo Lluís Maria de Puig. Ha estat un dels catalans amb més influència a les institucions europees, recordat especialment pel seu paper a la construcció europea. Com a membre del Parlament Europeu i president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, va destacar pel seu compromís amb els valors democràtics, la defensa dels drets humans i la promoció de la diversitat lingüística i cultural. En aquests dies de debat sobre el futur de les institucions europees, la seva figura recorda els principis fundacionals de la Unió.
Fa més d’una dècada, de Puig ja advertia sobre els perills de l’extrema dreta, considerant-la una amenaça seriosa per a la democràcia, els drets humans i la cohesió social. Va alertar dels riscos del racisme, la xenofòbia i la intolerància, defensant la necessitat de vigilància i acció coordinada per prevenir l’extremisme, i promovent l’educació, el diàleg intercultural i les polítiques inclusives com a eines clau de cohesió. Avui, aquestes advertències ressonen més que mai a l’escena política.
L’augment de l’extrema dreta a molts països europeus planteja una sèrie de preocupacions importants. Aquest fenomen no només afecta les polítiques internes dels estats membres, sinó que també té implicacions serioses per al projecte europeu en conjunt. Per contrarestar aquest desafiament, és essencial defensar fermament els principis democràtics.
Erosió dels Valors Democràtics
“Entre la mafia y el Estado prefiero a la mafia. La mafia tiene códigos, la mafia cumple, la mafia no miente, la mafia compite” Javier Milei.
L’extrema dreta sovint té una retòrica que ataca les institucions democràtiques i promou polítiques autoritàries. Això pot conduir a una erosió de la llibertat d’expressió, la separació de poders i del respecte pels drets humans. La deslegitimació de les institucions crea un clima de desconfiança i polarització, debilitant la cohesió social i la participació ciutadana en el procés democràtic.
Augment de la Xenofòbia i la Discriminació
“En Italia no se tiene hijos porque en lugar de destinar el dinero a las familias se destina a la inmigración descontrolada” Giorgia Meloni.
Els partits d’extrema dreta sovint utilitzen la immigració com a boc expiatori per als problemes socials i econòmics, promovent una agenda xenòfoba i excloent. Això no només perpetua els prejudicis i la discriminació contra les minories ètniques i religioses, sinó que també crea tensions socials i divideix les comunitats. Aquestes actituds posen en perill els principis de solidaritat i unitat que varen fonamentar la unió primera del continent.
Amenaces a la Integració
“Talibanes europeos” Santiago Abascal parlant de les institucions a Brussel·les.
L’extrema dreta sol defensar polítiques euroescèptiques o directament anti-UE, advocant per la devolució de competències als estats membres o fins i tot la sortida de la Unió. Els avenços aconseguits d’integració econòmica, llibertat de moviment i cooperació transnacional són posats en dubte després de gairebé set dècades d’esforç per a la cohesió.
La fragmentació de la UE podria debilitar la seva capacitat per afrontar desafiaments globals com el canvi climàtic, les crisis econòmiques o la seguretat internacional. Les polítiques proteccionistes i nacionalistes de l’extrema dreta poden tenir repercussions negatives a l’economia europea, així com provocar noves tensions internacionals. El rebuig al comerç internacional i a la cooperació econòmica pot conduir a una disminució de la inversió estrangera, una reducció del creixement econòmic i una pèrdua d’ocupació.
Desafiaments a la Transició Ecològica
“Un pla suïcida” definició del pacte verd europeu per part de Viktor Orbán.
La lluita contra el canvi climàtic requereix un compromís ferm i accions coordinades a l’àmbit europeu. L’extrema dreta, però, sovint nega la urgència de la crisi climàtica o s’oposa a les polítiques necessàries per revertir-lo. Això pot retardar els esforços per a la transició ecològica, posa en perill la reducció d’emissions i l’adaptació als impactes del canvi climàtic.
Algunes conclusions
Per afrontar l’amenaça de l’extrema dreta, és essencial adoptar un enfocament proactiu i inclusiu. Cal enfortir l’educació democràtica, promoure la defensa dels drets humans i explicar que únicament la llibertat garanteix la democràcia.
És igualment important combatre la desinformació, desenvolupant mecanismes efectius per detectar i combatre la mentida i els discursos d’odi a l’espai públic de debat.
A més, hem de promoure la inclusió social, implementant polítiques que generin oportunitats i treball digne, com a fonament per a una societat possible de tots i totes.
També és fonamental reforçar la cooperació europea, com a model d’espai públic democràtic gràcies a comptar amb igualtat, llibertat i fraternitat.
Finalment, és necessari impulsar la transició ecològica com a gran repte de la generació de persones vives i en edat de treballar per tal que els nens i nenes puguin tenir un futur millor que eviti els perills que avui ens amenacen.
