La Segona Divisió B de futbol sempre s’ha caracteritzat per ser una categoria duríssima. Recentment, per cert, equips de Primera Divisió han tastat què és això de la categoria de bronze en caure eliminats a la Copa del Rei per clubs com Cornellà, Alcoià o Navalcarnero. Tot i així, si cada temporada la lluita és ferotge a 2aB, enguany encara ho és més. La pandèmia i el calendari de la competició ha fet les coses més complexes del que ja eren, tant esportivament – per l’exigència-, com econòmicament (un descens inesperat pot fer perillar la viabilitat d’un club).
La Real Federación Española de Fútbol (RFEF) va aprovar, a l’estiu, un nou format de competició per aquest curs, que té com a finalitat la creació d’una nova categoria entre Segona A i Segona B (s’anomenarà 1a RFEF, coneguda popularment com a 2B PRO) la temporada que ve. Després de l’ampliació a 102 equips feta aquest mateix any, es pretén reestructurar la competició a curt termini. Per aquest motiu, els grups de Segona B estan dividits en subgrups de 10 o 11 equips, i el format estableix que hi haurà dues fases durant la temporada (a més del play-off d’ascens a 2aA).
Això provoca que els clubs tinguin molt poc marge d’error, ja que les fases són més curtes. A més, tothom vol lluitar per objectius ambiciosos en una divisió d’allò més igualada. D’aquesta manera, sortir de males dinàmiques de resultats és més urgent que mai per equips que no volen allunyar-se gaire del futbol professional. Pels conjunts que aspiren a l’ascens a Segona A, qualsevol errada és un pas enrere. Aixecar el cap immediatament després d’una caiguda és absolutament clau, perquè no hi ha temps per perdre.
Al format exigent d’enguany s’hi afegeix una circumstància que encara ho complica més tot. Els clubs han de conviure, sovint, amb l’ajornament de partits degut a la detecció de positius per COVID-19. Aquest fet és un autèntic maldecap pels equips de la categoria de bronze, que veuen com la planificació pot saltar pels aires en qualsevol moment. Això, sense dubte, pot perjudicar el rendiment dels jugadors a la competició. Primer, perquè els principals afectats poden passar-se dies sense entrenar. Segon, i també molt important, perquè trastoca els plans d’un moment a l’altre, i fa que els equips es passin algun cap de setmana en blanc i després hagin de recuperar la jornada entre setmana. L’ajornament, evidentment, afecta als conjunts amb positius però també als seus rivals d’aquella jornada. Això pot tenir una incidència negativa en l’aspecte físic però també en el mental. Aquesta incertesa i els canvis de plans juguen a la contra dels equips. Sense anar més lluny, per exemple, els partits RCD Espanyol B-FC Andorra i UE Cornellà-AE Prat del cap de setmana del 24 i 25 de gener es van ajornar per casos de coronavirus als conjunts locals. Aquest fet s’ha repetit en altres ocasions i en altres equips. A la llarga, clarament, s’acaba imposant qui demostra més capacitat d’adaptació.
A tots aquests maldecaps i contratemps se li sumen els problemes econòmics que poden tenir els clubs, degut, entre d’altres coses, a l’absència de públic a les graderies dels estadis. Això, possiblement, provoca limitacions a l’hora de fer incorporacions a les plantilles, especialment en aquests dies de mercat d’hivern.
Aconseguir un ascens a Segona A sempre és complicat, però aquest any hi ha la dificultat afegida de conviure permanentment amb unes circumstàncies que proporcionen incertesa. Per aquells equips que busquen pujar, serà una autèntica cursa de fons. El que s’adapti millor als canvis i demostri més fortalesa en tots els aspectes s’emportarà el premi més dolç. D’altres perseguiran fins al final una plaça a la categoria de nova creació.
Encara amb mesos de competició per endavant, els equips busquen sobreposar-se als obstacles i lluitar pels objectius. Malgrat tot, de nivell i d’espectacle no en faltarà.
