Les persones ens descobrim pas a pas i sense etiquetes simplistes. En aquest cas espero que tal descoberta sigui paraula a paraula. Tot i així, una certa presentació no fa mai mal i aquestes primeres línies que sens dubte no aniran gaire lluny volen ser, en certa manera, aquesta presentació.
Haig d’agrair i molt l’oportunitat que em brinda El Matí per poder dirigir-vos unes paraules cada setmana. Aquí podreu trobar regularment uns mots sobre aquest àmbit desconcertant, curiós i apassionant que és la política, uns mots que intentaran pensar-la amb l’ajuda del que reconec com a dues passions: les idees polítiques i la seva història. Dic que haig d’agrair aquesta oportunitat perquè aquells apassionats del pensament polític i els seus contextos sovint necessitem poder deixar les lectures i agafar la ploma per llençar-la sobre el nostre temps. I lluny del pessimisme imperant en alguns racons, el moment que vivim es presenta com un instant apassionant per pensar la política, ple de reptes i dificultats, certament, però també de bones oportunitats.
Espero i desitjo que aquesta conversa que us proposo sigui el més oberta possible, defugi les etiquetes que enfosqueixen la vivesa del diàleg i es llenci tant com pugui a la recerca dels matisos i els detalls. I és que els detalls ens apropen a la singularitat i a les riqueses més interessants que es mouen, topen i s’amaguen en aquest món del llenguatge polític. Els detalls no ens deixen oblidar el rostre que s’amaga rere tota reflexió política. I amb el rostre ve el diàleg, què millor que el diàleg!
Ja per acabar, només em queda confessar alguns detalls que de ben segur tindran un paper destacat en el futur d’aquest espai. Detalls com una catalanitat sentida des del nacionalisme i que aspira a veure la nació convertida en Estat. Detalls com una continuada recerca d’un cert equilibri polític, on la democràcia liberal es complementa amb un comunitarisme que li recorda a l’individu la història i els significats comuns dels quals sempre participa. Detalls com la il·lusió de seguir cercant millors eines i millors llenguatges polítics, i de seguir aprenent i canviant a través de la millor conversa política, aquella on tots hi tenen veu, aquella que no s’atura.
