Catalunya Ràdio l’ha encertada de ple. Tots els oients habituals de l’emissora vam tremolar amb la marxa forçada de l’Antoni Bassas. Una mica tots restàvem orfes. Ja sabem que, sortosament, tenim altres alternatives, també serioses i de nivell nacional, com ho és RAC 1, amb personal molt competent i qualificat, alguns formats a la mateixa Catalunya Ràdio. Confiem que la nova destinació de qui va ser la veu i la persona que ens posava al dia, en aquella etapa, a les 8 del matí, hagi trobat un camí professional satisfactori en la nova etapa americana.
Després de l’etapa -de fet, transitòria- de la Neus Bonet, el nomenament del Manel Fuentes al front del noticiari ràdiofònic més escoltat del país, i més influent, sembla haver estat un encert. Està fent periodisme de tota mena, fins i tot d’investigació i ens està portant a casa –o al cotxe- casos sortits de les informacions que els arriben i que contrasten, i per tant, versemblants i fiables. S’hi veu il·lusió i ganes i força. I voluntat de fer-ho bé.
Això no treu que hi hagi matisos –importants- a assenyalar. Jo li donaria un parell de consells, sense cap més pretensió de dir el que penso. No sóc de l’ofici, i per tant els consells els l’hi dono gratis, en l’esperança que li arribin i ho tingui en compte.
El primer, que la presumpció d’innocència ha d’arribar a tothom, oi més, als que mai no podran ser sospitosos, ni per comissió ni per omissió. Per tant, ser periodista, sí, però no cal anar d’àngel exterminador. El segon que la demanda de control a l’administració no la porti tant lluny de com ho fa. Jo no sóc funcionari. No n’he estat mai, i per la meva edat, segur que no en seré en la meva vida. I com tants i tants, també els he patit. Per tant, sisplau, sempre, de funcionaris i de controls, com en el prefaci, els justos i necessaris.
L’objectivitat amb la que li dono aquest consell és alta –jo penso que molt alta- ja que els qui avui ens governen no són ni han estat mai dels “meus”.
Avui dia 14, aniversari de la República, el debat important ha estat sobre la Fundació Esmen, dedicada a persones psíquicament discapacitades, algunes d’elles ja sense família que els pugui fer de tutors. Al front d’aquesta Fundació, l’inefable Fèlix Millet. Per tant, amb totes les sospites de manipulació de comptes i apropiacions indegudes de diners. El Sr. Manel Fuentes ha entrevistat a pares d’alumnes de l’escola especial. Ha entrevistat també la Sra. M. Elena Lauroba Lacasa, Directora de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat.. No tinc el gust de conèixer-la. He tret les dades d’internet per no errar. Durant l’entrevista el Sr. Fuentes no parava d’exigir més controls, i d’acusar aquesta Direcció General de no haver reaccionat a temps.
Catalunya és terra de Fundacions. És el terreny abonat de la societat civil subsidiària. És el sentiment comunitari en el sentit més noble que incita i ofereix vies d’actuació i si no, de col·laboració a tanta gent que vol actuar en favor dels que no poden, no arriben, no saben com fer-s’ho per fer front a les necessitats i limitacions de la vida.
Jo no vull una Generalitat-Policia. Tal com diu el Punt b) de les funcions d’aquesta Direcció General, a mi m’interessa que dirigeixi i impulsi les activitats necessàries per al foment i el desenvolupament de les entitats sense ànim de lucre…. I de controls, com he dit, els que siguin estrictament necessaris i fonamentats. I quan hi hagi denúncia que intervingui la inspecció i davant de fets delictius que ho passi a la policia i als jutges, que és la seva feina. I qui la faci que ho pagui amb totes les lletres. Amb tantes persones involucrades en la gestió de tantes i tantes fundacions i amb tants de patronats, co-responsables d’aquestes fundacions, no cal que s’hagin de prendre mesures cautelars especials que parteixin de la desconfiança. Això seria tornar a més de 50 anys enrera. Al final, després de tants d’antibiòtics subministrats preventivament per evitar-nos els cràpules i els perversos de torn, que són una ínfima quantitat, per molt virulenta que sigui, resultarà que haurem d’injectar dosis industrials de vitamines perquè torni a nàixer allò que voldríem i que ja s’ha mort perquè no l’ hi haurem deixat espai ni per respirar.
I finalment un aclariment: Entitat sense ànim de lucre, no vol dir que no s’hi puguin guanyar diners; vol dir que si se n’hi perden i disminueixen els fons fundacionals els hauran de refer, i si se n’hi guanyen, s’han de destinar tots als objectius de la fundació.
Amb tota la cordialitat, emperò.
