Valorem molt els esdeveniments i les personalitats que cada any —des del Departament de Cultura— són objecte de commemoració. Un dels homenatjats de l’edició d’enguany és el músic i compositor guixolenc Juli Garreta.

Visqué entre els anys 1875-1925. En aquell període de tombant de segle, Sant Feliu de Guíxols esdevingué una ciutat creativa, emprenedora, industrial… i oberta al món i a la cultura. Aquest entorn dinàmic afavorí clarament l’aparició d’una generació que excel·lí en diferents camps.

De tarannà inquiet, meticulós, observador, perspicaç, prudent, Garreta sabé conjuminar de manera plena sentiment de pertinença i mirada universal. Per un costat, menava una vida senzilla. Exercia de rellotger i feia vida de ciutat: estimava la població, els convilatans, el mar, els paisatges… Per l’altre, tenia una profunda admiració per grans compositors europeus: Beethoven, Chopin, Grieg, Mendelssohn, Mozart, Schumann, Wagner…

Tot i que visqué sempre a Sant Feliu, realitzà viatges per Europa en diferents moments: l’estiu de 1905 estigué unes setmanes a Múnic i a París. Tornà a la capital de França l’estiu de 1909 i, també, a la primavera de 1924, quan acompanyà Pau Casals i la seva orquestra a les olimpíades que s’hi celebraven.

Com a compositor de sardanes, en compongué seixanta-vuit. «Juny» és una de les més conegudes i populars però la seva música ens condueix cap a altres camps. Joaquim Rabaseda, el comissari de l’Any Commemoratiu, en una entrevista feta temps enrere en aquesta mateixa publicació, feia referència al fet que Garreta investigava la forma i l’escriptura musical, tant quan componia música de cambra o simfònica, com quan feia una sardana i, també, que després d’estrenar la primera composició simfònica a Barcelona l’octubre de 1907, prioritzà l’escriptura de música de cambra i d’obres musicals.

Garreta esdevingué un músic genial, un adjectiu merescut que ve avalat per la qualitat de la seva obra, els premis obtinguts, els homenatges rebuts i els reconeixements de grans personalitats del món de la música, com el Dr. Albert Schweitzer, Ígor Strawinsky i Pau Casals. Només la seva mort prematura, als cinquanta anys, aturà una carrera del tot ascendent.

El músic ganxó pertanyia a una generació de creadors que, abans que res, eren artistes. Artistes «glocals» (amb esperit global, sense perdre l’essència local). Llur aportació a la nostra cultura fou —és— molt destacable i els anys commemoratius ajuden molt a aprofundir en la seva vida i obra.

 

Article anteriorLes últimes vegades
Article següentQuan poses la clau al pany
David Pagès i Cassú (Sant Joan de Mollet, 1968) és llicenciat en filologia catalana per la UdG. Comparteix la tasca docent amb les de dinamitzador cultural i escriptor. Col·labora en diferents mitjans de comunicació. Compta amb diferents guardons, entre els quals els Premis Aina Moll i Marquès (2013), ADAC de Normalització Lingüística i Cultural (2021), Francesc Ferrer i Gironès (2021) i Rafael Sari (2021). Ha publicat, entre altres obres, Referents. 40 entrevistes a personalitats dels Països Catalans, Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), Bones llavors, Baules. Cartes generacionals i Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes (1997-2022).