Falten tres mesos per a les eleccions europees i per ara l’única novetat és que el Front Nacional de Catalunya s’hi presenta. El centre dreta català vol anar a Europa per donar una veu genuïna als catalans. Entenc que parlant, sobretot, de l’ocupació que patim i de la necessitat de la independència.
Però destaco i albiro, per introduir aire fresc entre els partits conservadors europeus, que com el FNC, temen el progrés de l’extrema dreta, feta d’euroescèptics i d’intransigents. I és que només des d’una dreta moderada, responsable, dialogant i integradora és possible combatre el feixisme amb les seves derivades racistes, àdhuc criminals.
El Partit Popular Europeu, de centre dreta, hauria d’assumir amb normalitat com la vocació nacional catalana s’expressa obertament, per defensar la tradició i el bon fer dels catalans. De fet, els sondejos, sense l’especificitat catalana, van per aquí, com les diferents eleccions parcials ja van indicant. És una llei política que s’imposarà, ens agradi o no.
El Parlament Europeu és una súper estructura de 705 eurodiputats. Ara mateix, les forces centristes, de centre dreta (com l’FNC), o les de centre liberal (com JUNTS), conjuntament amb les opcions social demòcrates prevalen. Però això podria canviar si arriben forces emergents que amenacen aquesta estabilitat. I pot passar.
Els catalans sabem bé com VOX ha crescut amb un discurs populista, com ho fa l’ANF, de Le Pen, atiant la desconfiança i el menyspreu. Perseguint determinats grups, que s’estigmatitzen, es consolida un discurs que penetra entra la societat però que no resol els problemes sinó que els agreuja. Aquest tipus de formacions s’agrupen entorn al grup Identitat i Democràcia, amb una quota del 12%.
Les enquestes apunten a un 15% de vots global pels partits, englobats dins del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus -ECR-. Entre els qual s’hi compta la primera ministra italiana, Melloni, cosa que els hi dona molta presència pública i repercussió mediàtica. Tot i la derrota del partit polonès que fins ara era al poder.
Si ambdues agrupacions de partits creixen i s’alien, cosa discutible també, aquestes formacions poden sobrepassar el centre dreta del Partit Popular Europeu que busquen societats sense extrems que puguin generar conflictes, violències o malestar. Segurament aquest sigui el lloc del Front Nacional de Catalunya, com opció conservadora responsable, i raonable.
El centre de qualsevol política catalana, que sempre tindrà una proposta ideològica, vingui de qui vingui, ha de passar per reconstruir, enfortir i preparar la nostra nació per ésser plenament sobirana. La independència suposa un repte majúscul que necessita aliats clars a Europa i no simples adhesions retòriques com fins ara.
Apaivagar els extremismes, sobretot d’extrema dreta, exigeix maduresa nacional i solucions realistes. La immigració, la natalitat, les famílies, l’agricultura, l’ocupació, el deute…, són massa coses per no respondre amb propostes noves a les actuals.
