De vegades tens tantes ganes d’expressar coses que es barregen de tal manera que sembla impossible que puguis acabar d’ordenar-les, sintetitzar-les. Si expresso, com diuen tot el que porto dins, a la cara…, estic arreglada. Deu semblar que porto “el mal de sant victu “ dins.
Avui pensava que potser és l’excés d’informació al que ens veiem avocats cada dia. No sé…, les paraules, converses, articles, llibres, discussions, parlaments , oratòries, paraules soles que podem arribar a escoltar, llegir, visualitzar, imaginar, completar i quines queden a la memòria?, almenys de manera clara. Si del que es parla és repetitiu arribes a confondre amb qui, com, quan i per què ho has parlat, llegit o simplement acabat amb una resposta d’una sola paraula. Les reflexions sobre les coses s’apilonen.
Què queda doncs al llarg del dia quan vaig a dormir? Aquella frase, aquella facció, un somriure, una mirada, un vestit, una rialla, aquella visió, sensació que més t’ha cridat l’atenció, sense saber, que en aquell moment passava, i que probablement és la que més recordaràs al llarg del temps.
Sensacions ja no sentides i sensacions que ja no les tornaré a repetir.
Sensacions que perduren en el temps de moments que ja no tornaré a viure. Aquestes venen últimament a la meva memòria i a vegades, crec, penso, que massa sovint i a vegades ,espero, sé, que no desapareixeran mai . No fa gaire vaig perdre el meu pare. Va ser un trencament fort, la família, es veu, de cop, sense una peça fonamental i de mica en mica, tothom, es va recol.locant com pot, i no com vol, dins d’una nova vida depenent de com viu en aquell moment el procés d’un dol i una integració a un lloc, que no havia tingut mai moviments. La meva època actual és grisa, per no dir negre i s’anirà aclarint mica en mica però sembla borrosa. Últimament porto, ja em perdonareu l’expressió, però és la que, ara mateix, ho defineix millor: “ un cacau mental “.
Ni com ordenar, ni com pensar… al final decideixo deixar-me portar per poder escriure alguna cosa, que en mi, ja s’ha convertit en una necessitat. I evidentment el que millor expresso en aquests moments són els sentiments, la meva manera d’estar en situacions que la vida et fa viure, viure el que toca. I els desitjos els deixem per un altre dia.
Bona nit papa, un petó.
