A l’entorn de l’independentisme a Catalunya creix una curiositat malsana de mesurar-lo constantment amb la secreta esperança dels godofreds, fomentins i afins que decreixi el nombre de partidaris i augmenti els de la posició contrària a la independència de Catalunya com una posició cívica, respectable i digna. Godofreds és un terme nou per tal de designar l’espai de creació d’opinió del grup Godó. Fomentins, és un altre terme nou per tal de designar l’entorn de Foment del Treball que d’una manera més tàcita que els primers fan valdre la seva influència contra el procés. Els independentistes són uns, uns quants de la totalitat de ciutadans catalans, no són pas tots. En conseqüència els no independentistes poden imaginar que són la resta de la població. Tal com ha pujat aquest -isme pot baixar, totes les manies pugen i baixen, el isme contrari que s’ha fabricat com una unitat grossa de gent, com una gentada pot créixer, ja creix, més creixerà i creixerà molt en la imaginació dels que ho desitgen. Haurem de dir, sembla. que veiem arreu munts de dependentistes com a un fenomen real? Es tracta, hi ha gent que s’hi dedica, de fabricar una majoria dependentista com un símptoma de salut social en front d’aquesta mania enfebrada i entossudida que ja ens està cansant a tots, perquè dura massa.
Volem ser lliures. Som una nació. Són afirmacions. Les afirmacions es mantenen. Mantenir vol dir fer que (algú o alguna cosa) romangui en el mateix estat, no s’alteri, malmeti, destrueixi, perdi (DIEC). El que cal és que es retiri una agressió que nega el que som, cal que la retirin els agressors que operen com a tals i ens mantenen captius. En front d’aquesta captivitat cal mantenir una voluntat de llibertat, una afirmació nacional. La voluntat, una afirmació és una actitud de fons, que organitza el tot en punts cardinals, com els que indiquen els penells, els aparells que serveixen per a assenyalar la direcció del vent, que consten generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.
Sabem des d’on bufa un vent de llibertat, sabem que li convé a la realitat de Catalunya. Tot va de llibertat i realitat. A Catalunya es manté una afirmació.
